Que cada dia sigui Sant Jordi

Roses, llibres, pins, xapes, mocadors, polseres, agulles... Tothom somriu i cerca algun detall per regalar o per regalar-se... És l'esclat de la diada de Sant Jordi. Les entitats de tots colors i dedicacions planten la paradeta per recaptar uns diners per les colònies d'estiu, pels viatges de fi de curs, pels projectes que gestionen... Ni que sigui per un cop, cal venir a Barcelona a veure les parades i l'ambient que s'allarga tot el dia. Ni que sigui per un cop, els de Barcelona i rodalia hem de sortir a veure què s'hi cou a la resta de ciutats i pobles dels Països Catalans. Malauradament, no sempre coincideix amb festiu i no és possible deixar la feina o l'escola.
Que cada dia sigui una mica Sant Jordi, que llegim, que participem, que somriem, que siguem optimistes, que recitem...
Espero que la vostra hagi estat una bona diada.

vint-i-dos

moito coidado con organizar a historia da miña melancolía

Olalla Cociña, baleiro do nome, As Cervicais da memoria, 2005

La primera vegada que vaig sentir parlar de l'Olalla Cociña va ser en una conferència que va oferir Anxos Sumai a la UB. I fins avui, (quina vergonya, ho reconec) no m'havia decidit a llegir-ne res. He començat amb As cervicais da memoria (Les cervicals de la memòria) i aquest vers m'ha impactat des del seu cos de lletra atrinxerat per la llargada dels seus versos. La resta, una explosió de sentiments, derrota, erotisme, fragilitat, desamor, desig, paisatge(s)... encara m'hi endinso, però.

Qui

Qui m’ha ferrat,
qui m’ha fixat damunt els ossos,
a cops,
aquesta pell,
aquesta pell de dona,
que tot i despullant-me m’ha vestit.
Qui m’ha cridat
i qui m’ha dibuixat la boca
amb foc,
deixant-hi, com
rebrot, la veu que es va cremant.
Òptic expert,
em miro la mirada de la gent
dintre de l’ull eixut
i no hi vull llegir res. Cega als presagis
he avançat
reculant. I m’estimbo. Únicament,
són les pedres dels dits
que em van collint aquest
abric estrany, pelló
que em deixa nua i que m’estreny
la breu
coincidència
de la vida i el cos.

Felícia Fuster

Avui hem conegut la notícia de la mort de Felícia Fuster, i jo recordava aquest poema. Aquí el teniu. Serveixi de petita aportació per la diada del 8 de març.

Ànims pel 2012

Per sempre jove (Forever young)

Que un bon déu et protegeixi
i s’acompleixi el teu desig.
Sàpigues ajudar els altres
i deixar-te fer feliç.
Que arribis a les estrelles
per l’escala que et vas fent.
Sigues jove per sempre més.

Que creixis per ser més recte
cada dia més sincer
per conèixer la mentida i
la disfressa que ara té.
Que no et falti mai coratge
per lluitar contra corrent.
Sigues jove per sempre més.

Que les mans mai no et tremolin
i els teus peus siguin lleugers,
i que mentre els temps canvien
tinguis forts els fonaments.
Guarda sempre el cor alegre
i cançons per fer content.
Sigues jove per sempre més.

Bob Dylan. Adaptació d'Isidor Marí

Una cançó ben animada i vitalista per mirar endavant i mantenir-nos ferms en aquests temps de desencís. Que el 2012 us sigui propici i que no ens falti mai coratge per lluitar contra corrent.

#sensesenyal

vergonya, vergonya, vergonya!

Informació a vilaweb i acpv