Que cada dia sigui Sant Jordi

Roses, llibres, pins, xapes, mocadors, polseres, agulles... Tothom somriu i cerca algun detall per regalar o per regalar-se... És l'esclat de la diada de Sant Jordi. Les entitats de tots colors i dedicacions planten la paradeta per recaptar uns diners per les colònies d'estiu, pels viatges de fi de curs, pels projectes que gestionen... Ni que sigui per un cop, cal venir a Barcelona a veure les parades i l'ambient que s'allarga tot el dia. Ni que sigui per un cop, els de Barcelona i rodalia hem de sortir a veure què s'hi cou a la resta de ciutats i pobles dels Països Catalans. Malauradament, no sempre coincideix amb festiu i no és possible deixar la feina o l'escola.
Que cada dia sigui una mica Sant Jordi, que llegim, que participem, que somriem, que siguem optimistes, que recitem...
Espero que la vostra hagi estat una bona diada.

vint-i-dos

moito coidado con organizar a historia da miña melancolía

Olalla Cociña, baleiro do nome, As Cervicais da memoria, 2005

La primera vegada que vaig sentir parlar de l'Olalla Cociña va ser en una conferència que va oferir Anxos Sumai a la UB. I fins avui, (quina vergonya, ho reconec) no m'havia decidit a llegir-ne res. He començat amb As cervicais da memoria (Les cervicals de la memòria) i aquest vers m'ha impactat des del seu cos de lletra atrinxerat per la llargada dels seus versos. La resta, una explosió de sentiments, derrota, erotisme, fragilitat, desamor, desig, paisatge(s)... encara m'hi endinso, però.