22 de desembre del 2013

Bon Nadal i Bon 2014...

En aquest tombant d'any tan esperançador d'una banda i tan reaccionari de l'altra, us regalo paraules de dues poetes amb majúscula, Olalla Cociña i Maria Mercè Marçal.

Que els seus mots ens encoratgin en el difícil dia a dia!



a que espreita

a alma feita corpo furaba o aire
e dos golpes da pel naceu un silencio orixinario

chorando, este mundo comezou a respirar

Olalla Cociña, aquí (intemperies), (2006)

(la que sotja // l'ànima feta cos foradava l'aire / i dels cops de la pell va néixer un silenci originari / plorant, aquest món va començar a respirar)



IV
CEL NEGRE
Per a l'Assumpta
L'esvoliac fa nit a la lluerna.
Però la pluja em diu que tens raó.
Té, partim-nos la poma en un racó
on no arribi el glaç de la galerna.

Arreu hi ha murs i torres de defensa
i al caire d'aquest cel manen destrals.
Hem travessat el torrent fosc per guals
marcats, amb peus menuts sense remença.

I a les palpentes hem topat l'escut.
Sabrem refer camins, pel viu de l'ordi?
Si no, no hi ha terme per al llagut

que encén tardors amb mots de llibertat.
La lluna nova, saps?, diu que et recordi
que el NO d'avui du un SÍ a l'altre costat.


Maria Mercè Marçal, Sense llops ni destrals, Bruixa de dol (1979)


4 de desembre del 2013

A espiral da vida


L'espiral de la vida
La vida és una espiral que ens arrossega en silenci al seu abisme estimulant i incert i els nostres caps es balandregen vertiginosos a la velocitat del temps que passa sense adonar-nos-en...

Fran Alonso, O meu gato é un poeta, 2011


Poesia per a petits i grans, divertida, sonora, plena de colors i dibuixos, sorprenent, reivindicativa, dolça, tendra, i fins i tot filosòfica. Tot en boca d'un gat trapella i enredaire, que és tot un poeta.

La mostra que us poso potser no és la plana més representativa de tot això que us dic, però m'agrada molt...