Fran Alonso, Subversións
Potser sovint hem estat més perifèria que no pas ara. Potser més d'una vegada hem estat més sols que no pas ara. Restar a la perifèria, ser perifèria, ens atorga una visió oblíqua que no ens deixa mirar-nos el melic. Llàstima que encara hi hagi qui com que no se'n senten -dins la perifèria-, sigui per miopia, sigui per mandra, sigui per por, encara se'l miren una mica massa, el melic, tant que no els deixa veure el seu propi voltant. I encara ens estarem sols i a la perifèria i cada cop més pobres una bona temporada.
Tant de bo algun dia només siguem perifèria geogràficament parlant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada