23 de juny del 2013

Vint-i-vuit

The white sails still fly seaward,
Seaward flying,
Unbroken wings.
(T.S. Eliot)

Pot no tenir res a veure el projecte
que fas de tu mateix i el tu mateix
que trobes cap d'uns anys. Començaràs
a comprovar: realitat i desig
són enemics. Es porten la contrària.
Què hi fa allò que volies de tu?
No compta ja el que t'imaginaves.
Compta només el resultat final:
qui ets, què fas i la fràgil volada
d'unes ales intactes.



Josefa Contijoch, Ales intactes (1996)

Solstici i Pleniluni

Una conjunció ben especial, una lluna pleníssima i rotunda com mai i un Sant Joan que aquí, a la costa central catalana no es rabeja amb la calor xafogosa d'altres vegades.

Molt bona revetlla!!


Xamais condescendas coa amargura
Nen un veu de tristeza
Tome abeiro nos teus ollos

Se os tempos veñen mal dados
Non deixes que a vella dama
Te recolla baixo a sombra do seu manto

Hai algo tan fermoso en ti mesma.
Aínda que por veces penses que todo
Deba permanecer a certa distancia

E se a estrada semella non ter fin
E non hai un hotel onde acougar
Recorda teu vello amigo
E o poema que un día escrebeu para ti
E procúrame naquel lugar
Onde unha fiestra se abre
Sobre os día que pasaron.


Miguel Mato Fondo, 'Dúas cancións de setembro', O Whiskey na barrica. 2004

Aproximació lliure
(Mai no condescendeixis amb l'amargor / ni un vel de tristesa / s'aixoplugui en els teus ulls
Si venen mal dades / no deixis que la vella dama / t'aculli sota l'ombra del seu mantell
Hi ha tanta bellesa en tu mateixa. Encara que de vegades pensis que tot / hagi de romandre a certa distància
I si la carretera semblés no tenir fi / i no hi ha un hotel on reposar / recorda el teu vell amic / i el poema que un dia va escriure per a tu / i cerca'm en aquell lloc / on una finestra s'obre / sobre els dies que van passar.)


17 de juny del 2013

Vint-i-set



Then see only my face
In the reflection of these tides
Trough the clear water
Beyond the river side.
All I can send is love
In all that this is
A poem and a necklace
Of invisible kisses.


Lemn Sissay, Invisible kisses (fgt)



Llavors mira només la meva cara
reflectida en aquestes marees
a través de l'aigua neta
més enllà de la riba.
Tot el que et puc donar és amor.
I tot això no és més que
un poema i un collaret
de petons invisibles. 

 

15 de juny del 2013

Vint-i-sis


"Os libros conteñen os soños, as paixóns, os medos, as risas: neles están a imaxinación, os sentimentos e experiencias das persoas, das que viven agora en calquera lugar do mundo e das que desapareceron hai moitos anos."
Agustín Fernández Paz, Oito doas para San Simón


8 de juny del 2013

El jinete polaco

El primer llibre de l'Antonio Muñoz Molina que vaig llegir va ser El jinete polaco l'any 93, en una edició de quiosc d'RBA,aquella col·lecció de tapes dures que per a ser de quiosc, estava tan i tan bé.

Vaig empassar-me'l amb avidesa, de forma fulgurant. Sóc lectora emocional, és a dir, em deixo dur per les emocions i pel que em traspua d'allò que llegeixo. Per a mi, El jinete polaco, entre moltes altres coses, és una reivindicació de la feina dura, de la vida dura, del cop sobtat que la tecnologia va suposar, dels meus pares, dels meus sogres, dels meus avis...

"La cara de mis tíos, sus cabezas rapadas, sus rodillas de hambrientos y sus calcetines caídos, aquellas chaquetas de adultos que usaban, arregladas por mi abuela en noches sin dormir, cuando ya todos se habían acostado y no tenía que tejer las sogas y los capachos de esparto que le desollaban los dedos tan cruelmente como las aristas heladas de los grumos de tierra en las mañanas invernales de aceituna, mujeres y niños avanzando pesadamente de rodillas bajo las ramas de los olivos para recoger uno por uno los pequeños frutos negros, duros y fríos como balas, arrodillados sobre la tierra áspera o sobre el barro, irguiéndose con las manos en los riñones en un claro entre dos filas de olivos, mirando hacia adelante, hacia la hilada de árboles grises que los hombres golpean con sus varas de brezo provocando una granizada violenta de aceitunas sobre los mantones extendidos."

Recull d'entrevistes. Vieiros 2005-2007

Xulio R. Trigo: “Proxectar a cultura galega fóra das propias fronteiras é a única posibilidade de futuro”

Lito Caramés: “O ensino non é un negocio nin un brinquedo na loita política"

Xosé Lois García: “A liberdade comeza por presentarnos nus tal como somos”

Helena González: “A rede é o grande reto para culturas pequenas e as posicións disidentes”

David P. González e Lorena Diéguez Moure."A Galiza que estuda en Barcelona"

Afonso Becerra: “Poñerse na pel doutros personaxes é fantástico para comprender aos demais”

Valerià Paül: "Asprovincias en Galiza son un artificio... a parroquia é a comunidadeque verdadeiramente funciona, aínda hoxe"

Pere Comellas. “O tradutor ao catalán de Teresa Moure: 'O texto non é sagrado: non hai nada que traizoar”.


Mercedes Pacheco, tradutora de A Pel Fría: 'O galego necesita contemporanizarse'”