Serem allò que vulguem ser

No tot és desar somnis pels calaixos

rodejats d’enemics o bé d’objectes

que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa

de cada instant i restablir la fonda

dimensió de tota cosa dita,

podem amb cada gest guanyar nous àmbits

i amb cada mot acréixer l’esperança.

Serem allò que vulguem ser.

                               Pels vidres

del ponent encrespat, la llum esclata

  

Miquel Martí i Pol, Primer llibre de Bloomsbury (1980-81)

Bon 2013 a tothom!!

 Recordeu que serem allò que vulguem ser, malgrat tot, no pas allò que voldran que siguem.

Nous temps, temps d'esperança

Diuen que el món s'acaba... però, s'acaba bé, com deia en Xavier Graset en aquell programa de ràdio?

Potser no és que el món s'acabi, ara bé, s'acaba una determinada manera de viure, una determinada manera d'estar, de benestar...
Aquests dies em persegueix la imatge comparada -no puc fer-hi més, però em visita contínuament-, dels inversors del 29 en fallida sobtada que es precipitaven daltabaix dels gratacels amb la dels desnonats que en ple desesper no troben més sortida que llençar-se al buit.
No hem après res... No han après res!!

I comença el 2013 amb esperances però també amb neguits...