19 de desembre del 2018

Lila clar

Que sigui vespre o nit o matinada,
que siguin carrerons sense fanals,
que sigui un descampat de fora vila,
que hi hagi cotxes grisos aparcats,
que tornis d'on et roti perquè ets lliure,
que vagis cap on sigui que tu vas,
que duguis un vestit o una bufanda
i aquell perfum (o no) que t'has triat,
que siguis nena o jove o ja madura,
que tot això no resulti important,
que puguis 'nar pel món tot fent la teva
i ho puguis fer portant el cap ben alt,
que mai ningú no et marqui els passos,
que allò més fosc es torni lila clar.

Roc Casagran, Direm nosaltres (2018)

Direm nosaltres és un poemari deliciós, actual, tendre i reivindicatiu, vital, embolcallat en una edició bonica, atractiva, que dona gust llegir. Com vaig dir quan es va publicar, "fer llibres no és només imprimir-los" i aquí es nota el bon fer d'autor i editor, cosa que és molt i molt d'agrair. Endinseu-vos ens els poemes, no us deixaran indiferents!

Al país de l'olivera

ja tornem a ser al tombant de l'any, aquesta vegada vull convidar-vos a conèixer aquesta cançó i també aquesta petita meravella inspirada en ella.

Molt bon Nadal i un 2019 esperançador!


Al país de l'olivera hi ha un riu de paper unes galtes color terra i un somriure d'argent al país de les riberes hi ha un canyar sota els estels i un mural de fulles seques a l'ombra d'un taronger Al país de l'olivera Al país que dorm a l'era hi ha polsim de fruites velles bicicletes entre sèquies arracades de cireres al país de les teulades hi ha besos d'aigua llimó arrapades a les cames parotets a dins del cor Al país que dorm a l'era Al país de la infantesa hi ha il·lusions a les palpentes Al país que jo ara enyore hi guarde un tresor secret un lligam que mai no es trenca un amor que mai no es perd. Al país de cases blanques hi ha pins banyats en sal margallons entre baladres peus descalços dins el mar al país de les marines hi ha un sol roig a les vesprades catxirulos a les platges i uns dits pentinant onades Al país de cases blanques Al país de les rialles hi ha raïm a les porxades ametles i olives negres un arròs fet amb costelles al país de les costeres hi ha llaüts i guitarrons i la veu de les rondalles pessigant les emocions Al país de les rialles Al país de la infantesa hi ha il·lusions a les palpentes somnis dibuixats a l'aire promeses a les orelles Al país que jo ara enyore hi guarde un tresor secret un lligam que mai no es trenca un amor que mai no es perd


Xavi Sarrià
Dins l'àlbum Coratge, d'Obrint Pas (2011)