Tot cau, tot es desfà.
Aferrissadament
lluitem en mig de
tanta fam, de tants desastres.
Tanmateix, encara que sols
en tinguem un respir lleu,
quin goig el viure!
(* * *)
Nèctar d'alba de
somriures que serien
i no són; de records
que es dilueixen
en el temps.
I visc amb força
cada cop més,
el do de ser.
sense recança.
Montserrat Abelló, Memòria de tu i de mi
Aquest és el meu desig, que visqueu amb força, sense recança, mirant endavant. Que el 2010 sigui tan rodó com sembla que és!
