Avui,
sabeu? Les fades i les bruixes s'estimen.
Han
canviat entre elles escombres i varetes.
I
amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen
l'enllà, on les ombres s'animen.
És
que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i
han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han
ofert al no-res foc de cera d'abella
i
han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen
a la plaça en revessa processó,
com
la serp cargolada entorn de la pomera,
i
enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo,
que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda
veig que vénen cap a mi
i
em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
Maria
Mercè Marçal, Bruixa de dol (1979)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada