Solstici i Pleniluni

Una conjunció ben especial, una lluna pleníssima i rotunda com mai i un Sant Joan que aquí, a la costa central catalana no es rabeja amb la calor xafogosa d'altres vegades.

Molt bona revetlla!!

Xamais condescendas coa amargura

Nen un veu de tristeza

Tome abeiro nos teus ollos

Se os tempos veñen mal dados

Non deixes que a vella dama

Te recolla baixo a sombra do seu manto

Hai algo tan fermoso en ti mesma.

Aínda que por veces penses que todo

Deba permanecer a certa distancia

E se a estrada semella non ter fin

E non hai un hotel onde acougar

Recorda teu vello amigo

E o poema que un día escrebeu para ti

E procúrame naquel lugar

Onde unha fiestra se abre

Sobre os día que pasaron.

Miguel Mato Fondo, 'Dúas cancións de setembro', O Whiskey na barrica. 2004

Aproximació lliure

(Mai no condescendeixis amb l'amargor / ni un vel de tristesa / s'aixoplugui en els teus ulls

Si venen mal dades / no deixis que la vella dama / t'aculli sota l'ombra del seu mantell

Hi ha tanta bellesa en tu mateixa. Encara que de vegades pensis que tot / hagi de romandre a certa distància

I si la carretera semblés no tenir fi / i no hi ha un hotel on reposar / recorda el teu vell amic / i el poema que un dia va escriure per a tu / i cerca'm en aquell lloc / on una finestra s'obre / sobre els dies que van passar.)