al fons d’un bosc d’alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.
Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos?
Joan Vinyoli. Ara que és tard. 1975 .
TARDE ESCURA
Es unha tarde escura con gritos vermellos
no fondo dun bosque de aciñeiras negras.
Vou cara ao solpor
ás apalpadas,
cargado cun gran feixe de leña
ben seca.
¿Quéresme axudar a levar este peso,
e prender unha fogueira pequena
para quecermos
as mans tan baleiras?
(traducció d'Helena González i Fina Iglesias, 2004)
