Un altre gener. De nou se succeeixen els actes en record de les víctimes de l'Holocaust. Enguany el número rodó, 70 anys, d'alliberament dels camps, afegeix potser una mica més de transcendència a l'esdeveniment. Normalment no hi assisteixo, però els tinc dolorosament presents. I no només aquests dies de l'any. Tot i els sentiments, comparteixo la sentència "ni oblit ni perdó". Senzillament no podem oblidar-nos-en perquè ja hi ha qui en nega l'existència, del genocidi nazi, amb una total lleugeresa i alhora amb una intencionalitat clara de banalitzar i bandejar uns dels fets històrics més documentats de la nostra història recent; de la mateixa manera que ens trobem amb un ús indiscriminat i banal de l'apel·latiu "nazi", ús que l'Amical de Mauthausen, incansable, denuncia públicament vegada rere vegada.
I sobretot no podem passar pàgina perquè és massa fàcil tornar-hi a caure, tornar-los a votar. El discurs fals i fàcil de la protecció, la seguretat, de foragitar els bàrbars... arriba als ciutadans i no només a Grècia. Crec que aquest hauria de ser el missatge d'aquestes commemoracions, no oblidar, recordar, fer present...
Com tampoc es poden oblidar ni obviar els altres holocausts, els passats i els presents.
