Trenta-un

A qui mai de res no troba enyor, no el planyis, puix és senyal que no té cor. 

Caterina Albert i Paradís [Víctor Català] (l’Escala 1869-1966)

M'he permès manllevar aquesta cita d'avui de minimàlia, un dels projectes de la Xarxa de Mots, que cada matí ens regala amb una frase diferent. 
En llegir-la m'ha vingut al cap Trau, un espectacle màgic d'en Guillem Albà que vaig poder veure ahir, amb la Laia, la meva filla. Precisament el personatge principal de Trau és un home que, per dir-ho ràpidament, enyora massa, que es recrea en la melangia dels records d'una manera malaltissa, que li arrabassa el gaudi de la vida que li queda. Una obra amb múltiples matisos i lectures personals, amb una plasticitat visual dinàmica al llarg dels seus 65 minuts (un moment) de durada.
La recordarem durant molt de temps.

Trenta

E difficile fare
le cose difficili:
parlare al sordo,
mostrare la rosa al cieco.
Bambini, imparate
a fare le cose difficili:
regalare una rosa al cieco,
cantare per il sordo,
liberari gli schiavi
che si credono liberi.

Gianni Rodari