No vull durar com una pedra. Viure!
Fent i desfent els llaços com la boira;
fent i desfent camins, com la riuada;
fent i desfent cançons com els ocells.
No vull passar serena com la lluna,
sinó esvaïda en plor, com la rosada,
o exultant, com les flors en primavera
i forta i juganera com el vent.
No vull anar llençant bocins de vida
com fulls de calendari, tan inútils,
quan han complert la tasca marcant dies.
Vull deixar l'amor i somnis i paraules
que durin més que jo al cor dels altres.
Jardí vivent, Joana Raspall
