Daquelas que cantan as pombas e as frores
todos din que teñen alma de muller.
Pois eu que n'as canto, Virxe da Paloma,
¡ai!, ¿de que a terei?
todos din que teñen alma de muller.
Pois eu que n'as canto, Virxe da Paloma,
¡ai!, ¿de que a terei?
Rosalía de Castro, Follas Novas, 1880
(Traducció lliure, per qui la necessiti)
D'aquelles que canten els coloms i les flors,
tots diuen que tenen ànima de dona.
I jo que no els canto, Santa Coloma,
¡ai!, de què la tindré?
D'aquelles que canten els coloms i les flors,
tots diuen que tenen ànima de dona.
I jo que no els canto, Santa Coloma,
¡ai!, de què la tindré?
Vaig fer servir aquest poema que obre Follas Novas com a regal del 8 de març fa uns quants anys. Follas Novas és un llibre dur, un retrat sense filtres, i aquest pòrtic és una mica un avís, vigileu, que jo no cantaré els coloms ni les flors..., vés a saber de què dec tenir l'ànima!
Una llàstima no tenir gaire obra traduïda al català d'aquesta gran poeta, d'aquesta escriptora amb majúscules.
Una llàstima no tenir gaire obra traduïda al català d'aquesta gran poeta, d'aquesta escriptora amb majúscules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada