ARBEQUINES DE L'AMOR
Ai, amor, si vols passar
per dessota l’oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l’herba del terrer!
per dessota l’oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l’herba del terrer!
Per dessota l’olivar,
amor, sí que hi passaré,
plenes d’olives i amor,
ai!, les butxaques del vent!
amor, sí que hi passaré,
plenes d’olives i amor,
ai!, les butxaques del vent!
Fulles altes i petons,
pluja dins l’aire enramat,
arbequines de l’amor,
ai quin deix més amargant!
pluja dins l’aire enramat,
arbequines de l’amor,
ai quin deix més amargant!
Ai quin deix més amargant
l’amor menut a la dent!
Les mans de seda del vent
em despullen l’olivar!
l’amor menut a la dent!
Les mans de seda del vent
em despullen l’olivar!
Maria Mercè Marçal, Sal oberta (1982)
Un poema d'amor, de terra endins, amb regust de cançó popular, com tants altres de Maria Mercè Marçal, que us recomano sentiu en versió de Meritxell Gené. Una delícia... I, si no coneixeu na Meritxell Gené, si us plau, poseu-hi remei: www.meritxellgene.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada