Tot just acabo de penjar el darrer tuit de la sèrie #EstatdeMalestar que he anat compartint dia rere dia des del 8 de desembre. Estado de Malestar és un llibre que ha publicat Fran Alonso a túiter durant 140 dies, tants com caràcters pot tenir una piulada.
Des del 30 de novembre passat i fins el 18 d'abril, pel compte @Tw140poemas hem pogut descobrir, com ell mateix explica aquí, les diferents perspectives de la seva escriptura, sempre amb aquella mirada necessàriament obliqua, sorpresa de vegades, irònica sovint; però també tendra, observadora i fins i tot dura, dolorosa, corprenedora. La mirada que els lectors de Fran Alonso coneixem i esperem.
Ha estat una experiència diferent. Tot i que m'havia promès a mi mateixa que no traduiria més, els tuits d'Estado de Malestar em van agradar tant que no em vaig poder resistir a fer una primera traducció amb les primeres piulades i, un cop feta, la vaig compartir amb l'autor. Després de la resposta positiva d'en Fran, sempre tan generós i entusiasta, a la proposta de traducció i tenint en compte que es tractava de traduir a petites dosis diàries amb data final, vaig decidir que ho tiraria endavant.
Els tuits han quedat publicats així, com a resposta als originals amb la versió en català. Aquesta opció m'ha obligat a penjar-los en forma d'imatge per poder traspassar la barrera dels 140 caràcters, ja que calia afegir l'adreça perquè quedés registrat com a resposta, i perquè vam convenir que no els tindríem en compte. Ha estat en aquest temps que Twitter ha canviat la forma de presentar les respostes, però he optat per mantenir-hi la mateixa estructura tots 140 dies.
Tinc la gran sort que aquesta experiència ha anat de la mà de l'autor, a qui sempre he tingut al costat per resoldre qualsevol matís, per contrastar idees i conceptes, per compartir inquietuds sobretot tècniques ;-).
De fet, les traduccions no han estat diàries, sí la publicació de cada resposta, però val a dir que he anat concentrant la traducció en blocs, per manca de temps i per fer més operativa la traducció, optimitzant així cada cop que obria el Gran Xerais, que és un senyor diccionari! Fora bromes i com sempre, l'experiència de traduir és un esforç que no només apropa i facilita l'accés a una obra, també permet conèixer més i millor totes dues llengües a qui tradueix. Només em reca no haver pogut revisar més a fons les traduccions, el temps hi ha jugat força en contra, no cal dir-ho.
També els he penjat a Facebook, que he tingut obert al públic aquest temps, ja que en Fran també els ha publicat per aquesta via.
Avui toca el punt i final d'aquesta trobada diària amb Estat de Malestar, i només em resta donar les gràcies a Fran Alonso, i als que pacientment, heu anat llegint els poemes diaris. Espero que us hagi agradat poder llegir-los, que us hagin fet pensar, dibuixar un somriure o arrufar les celles. Per això, entre moltes altres coses, serveix la poesia.