I de nou, Sant Joan és aquí!

Perquè és nit de Sant Joan
hem encès una foguera.
La gent hi dansa a l'entorn,
se sent olor de ginesta
hi ha l'eco d'una cançó
que s'allarga a la verneda.
La flama, sonora, riu
talment un doll d'aigua fresca,
tan alta que no l'apaguen
amb els seus plors les estrelles.
És la nit de Sant Joan,
amiga, és la nit encesa
de corrandes i desig;
mira com la flama espessa
va prenent el fustot vell
i la fullaraca seca.
Dessobre el cant del cucut
i el respir de la verneda
i el tou relliscar del riu,
la teva veu i la meva. 

Tomàs Garcés

Un poema fresc per desitjar-vos una molt bona revetlla i una bona entrada d'estiu (tot i aquesta calorada).

I si voleu recordar o revisitar els d'altres solsticis d'estiu, cliqueu aquí i els tindreu tots ben endreçadets. Per part meva, si m'he de quedar amb algun ara per ara, és amb vint, perquè m'acompanya fa molts anys i perquè aquest estiu pren significat de manera plena.