que siguin carrerons sense fanals,
que sigui un descampat de fora vila,
que hi hagi cotxes grisos aparcats,
que tornis d'on et roti perquè ets lliure,
que vagis cap on sigui que tu vas,
que duguis un vestit o una bufanda
i aquell perfum (o no) que t'has triat,
que siguis nena o jove o ja madura,
que tot això no resulti important,
que puguis 'nar pel món tot fent la teva
i ho puguis fer portant el cap ben alt,
que mai ningú no et marqui els passos,
que allò més fosc es torni lila clar.
Roc Casagran, Direm nosaltres (2018)
Direm nosaltres és un poemari deliciós, actual, tendre i reivindicatiu, vital, embolcallat en una edició bonica, atractiva, que dona gust llegir. Com vaig dir quan es va publicar, "fer llibres no és només imprimir-los" i aquí es nota el bon fer d'autor i editor, cosa que és molt i molt d'agrair. Endinseu-vos ens els poemes, no us deixaran indiferents!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada