sempre València

L'Espanya de la dècada dels seixanta gaudia de seguretat, silenci i terror. A poc a poc, els ciutadans havien oblidat la Guerra Civil i la incipient industrialització feia que els obrers es capficaren en treballar hores extres per tal de construir-se la caseta de camp o comprar-se un cotxe modest, elements que actuaven com una pell que cobria moltes misèries.

Ferran Torrent, El jo que no mor (2025)

Un altra novel·la en què tornem a trobar-nos el Regino (abans de ser mític) i els altres companys, i els policies i periodistes als inicis: el pare Rafel, el Messié, el Llargo, el policia Piñol...
Com sempre, una prosa directa, àgil, divertida, que avança perquè assistim al devenir de les situacions, unes estrambòtiques (Ava Gardner transmutada en la milionària Ketty) o la història d'amor de la Mília, que també es alhora molt tendra; altres de perilloses a l'entorn dels militars més addictes al règim de què formen part i amb amistats amb nazis; o bé dels espies israelites del Mosad, o fins i tot dels russos!!
Et fa passar una molt bona estona i et convida a la reflexió, a la reivindicació de l'existència en els anys que comencen a ser "bons" de la dictadura, perquè no oblidem que no en fa pas tant de temps...
I València, sempre València...

Abril 2025

renúncies

Aquests dies he llegit la darrera (crec) novel·la d'Almudena Grandes. Una distopia sobre una futura dictadura populista que enganya la població, la controla i la subjuga, i, com sempre, amb unes elits privilegiades plenes de rics, empresaris, però també amb una figura que anomenen "despechados" (en català he trobat despitosos, però potser hi hauria un altre adjectiu millor), que esdevenen el veritable sottogoverno de nous rics privilegiats.
M'ha agradat molt. Almudena Grandes sap dosificar la trama, descriure personatges completament reals, rodons, complets encara que siguin simples figurants en algunes escenes. Una novel·la esperançadora i alhora enfortida pel sentiment de ser "poble", de què petites accions suposen sovint canvis molt més grans del que sembla. Un cant a la llibertat, a no adormir-se, a viure en comunitat.

¿Qué nos ha enseñado el coronavirus? [...] El coronavirus nos ha enseñado que es muy fácil confinar a la población de un país entero. Conseguir que sus ciudadanos renuncien voluntariamente a los derechos y las libertades que sus antepasados conquistaron con sangre en una lucha que duró siglos. Inundarlos de propaganda y noticias falsas en el grado óptimo para restringir su acceso a una información veraz. Desarmarlos, neutralizarlos, inmovilizarlos sin que duden ni por un instante de que su sacrificio es imprescindible para conseguir un bien superior.

Almudena Grandes, Todo va a mejorar. (2022)

Abril de 2025

empremtes

Tots hem perdut trossos de nosaltres. Tots estem fets de vivències i absències que ens han fet créixer, d'empremtes que duem impreses a la pell.

Xavi Sarrià, Totes les cançons parlen de tu

Abril de 2024. 10 anys de Sembra Llibres. 

records

Consideras que toda lembranza é valiosa e sabes que o máis valioso dunha persoa, o máis delicado e achegado ao seu mundo íntimo, son os recordos.

Suso de Toro, Un home elegante

Febrer del 2024

llegendes urbanes

Pódese ter medo da mentira? Eu téñoo.
    En todo caso, que é a verdade? Que é a mentira? Como distinguilas?
[...]
A diferenza entre a literatura e as lendas urbanas é que a literatura non pretende pasar por verdade pero as lendas urbanas si, queren facernos crer que o que se conta é certo.

                                Fran Alonso, "Diario dun escritor", dins de A curva da pantasma

Llegir Fran Alonso no deixa indiferent. Les seves històries tenen aquell punt de connexió directa amb la realitat que es trepitja, la que es viu als carrers, als barris, a peu de vida, i alhora aquell punt de lent d’augment externa que ens amplia l’objectiu i fa que ens fixem en personatges que passen desapercebuts per a la majoria de les mirades.

Com la Lola de Tortillas para os obreiros, personatge que anirem trobant al llarg de la seva obra, o com els joves protagonistes de les llegendes urbanes que reuneix A curva da pantasma (el revolt del fantasma). Històries que ens semblaran antigues, ja conegudes; històries increïbles, sempre sorprenents, històries justicieres, històries en definitiva que ens faran dubtar de la seva veracitat, i ens deixaran aquell pensament “… i si?”. 
Fets increïbles per a les lleis de la física i la raó que en mans de testimonis més o menys propers esdevenen reals, tangibles i que fins i tot modifiquen les creences. —tothom esborra el contacte de l’Izan, no fos cas…—
Fins i tot la veu narrativa, l’escriptor mateix se’ns adreça per explicar-nos-en una viscuda en primera persona. 
En fi, una posada al dia del gènere, llegendes urbanes dels nostres dies, amb la mirada oblíqua de l’autor que ens para davant algunes de les contradiccions i també de les xacres socials a què ens enfrontem avui dia. 

Agost del 23