Que cada dia sigui Sant Jordi

Roses, llibres, pins, xapes, mocadors, polseres, agulles... Tothom somriu i cerca algun detall per regalar o per regalar-se... És l'esclat de la diada de Sant Jordi. Les entitats de tots colors i dedicacions planten la paradeta per recaptar uns diners per les colònies d'estiu, pels viatges de fi de curs, pels projectes que gestionen... Ni que sigui per un cop, cal venir a Barcelona a veure les parades i l'ambient que s'allarga tot el dia. Ni que sigui per un cop, els de Barcelona i rodalia hem de sortir a veure què s'hi cou a la resta de ciutats i pobles dels Països Catalans. Malauradament, no sempre coincideix amb festiu i no és possible deixar la feina o l'escola.
Que cada dia sigui una mica Sant Jordi, que llegim, que participem, que somriem, que siguem optimistes, que recitem...
Espero que la vostra hagi estat una bona diada.

#sensesenyal

vergonya, vergonya, vergonya!

Informació a vilaweb i acpv

2011?? No pot ser

Recordo quan llegia 1984, i només faltaven 2 anys per a la data fatídica... i res no va passar. Uns anys més tard... no molt més enllà, però, va ser 2001, una odisea del espacio i després, l'inevitable 2010, odisea dos...la resta no sabia ni que existís fins ara mateix que he fet una cerca... També recordo una sèrie de TV, Espacio 1999 que pronosticava desastres lunars, amb Martin Landau de protagonista... i per descomptat Blade runner, que vaig veure per primera vegada a l'esplai en un fi de curs del 85 o 86 i que va marcar molt la meva mirada al futur.
Vistes des del llindar del 2011 fan una mica de riure... tanta por amb el futur, i de moment, tot i que la tecnologia ha avançat, no hem arribat, ni de bon tros, a cap dels viatges espacials possibles (segurament per manca de pressupost, és cert) ni, encara, a les ciutats fosques i rúfoles tot i que, pensant-hi fredament, tot arribarà.
Sí que és cert, que la web 2.0 existeix, que si vols, pots viure més a la xarxa que no al carrer, que amb un telèfon pots fer fotos, vídeos, veure la cara de la persona amb qui parles, connectar-te a internet, a un GPS per saber on ets i on vas... i que per sort, la investigació compta amb més i més eines cada dia per avançar en l'atenció als malalts i la cura de les malalties així com en la descoberta de nous usos i nous materials...
Amb tot això vull dir només que el futur tan llunyà com semblava, és aquí, i com diu el poeta, no hi ha futur, tenim el present, i és això que cal viure... De manera que, gaudiu tant com sigueu capaços, que el futur ja ens encalçarà quan calgui...

Bon estiu 2010

Sant Joan és temps de renovació, el foc purifica, i l'estiu, que encara ronseja, comença a treure el cap per la porta.

A mena de foc virtual, aquest bloc muda d'imatge, desig capriciós d'una tarda de juny.

Aquesta anotació és un convit al gaudi, a la festa, al descans, a la descoberta, a la il·lusió, la superació i l'esforç, malgré tout.

El poema, aquí sota.

Zero

La literatura forma part de la meva vida. Les paraules, els versos, ens encoratgen, ens ajuden, ens destrossen... Hi torno sovint.
Vaig començar aquest recull de pedaços per acompanyar el meu nom en la barra d'estat del xat del gmail. I els primers no va caldre buscar-los més enllà de la meva memòria. Ara, després de voltes i voltes, començo a fer-los saltar de la barra d'estat destinada només a ser coneguda per les persones més properes, a la immensitat de vertigen de la xarxa.
Perquè fa temps que em rondava pel cap fer alguna cosa amb aquest recull encara que només serveixi perquè els que ja els coneixen els puguin anar trobant tots ben recollidets.
No hi ha cap intenció de fer-hi res més, només afegir alguna informació addicional a alguns dels versos, molt esbiaixada pel meu punt de vista i pel meu record.
Tampoc no hi ha cap intenció de publicar-hi molt sovint... el temps, de vegades elàstic, sovint m'empresona en altres afers.