Bona revetlla (i 2)

Fran Alonso, Poemas birollos para ler cos ollos (2016)

Fran Alonso ens torna a sorprendre amb un recull de poemes per a petits i grans amb un gran desplegament gràfic d'imatges i de jocs de paraules. Acabo de rebre el llibre i n'estic ben enganxada. De fet, amb cada plana podríem fer una làmina i penjar-la. N'hi ha de ben boniques i suggerents!

(La lluna llepa / el llenç llis / del cel / cada / nit)

 

Bona revetlla (1)

TALAIA

Atalaiem

la vida.

Ja s'acosta

el ritme

dels tambors

i la dansa

de rostres

sense espines.

Omple 

les avingudes,

i travessa

els portals.

Esclaten

els somriures,

perquè

el poble

camina.

I somiem

i despertem,

i ho fem tot

a la vegada.

Perquè

estimem

l'alegria,

i atalaiem

la vida.

Cesk Freixas, Alè de taronja sencera (2016)

Aquesta nit màgica, en què tot recomença, comparteixo amb vosaltres poemes encisadors, que he descobert fa poc, com aquest recull de poemes d'en Cesk Freixas, altament recomanable!
Molt bon estiu!!!!

Comença l'estiu

VULL

No vull durar com una pedra. Viure!
Fent i desfent els llaços com la boira;
fent i desfent camins, com la riuada;
fent i desfent cançons com els ocells.

No vull passar serena com la lluna,
sinó esvaïda en plor, com la rosada,
o exultant, com les flors en primavera
i forta i juganera com el vent.

No vull anar llençant bocins de vida
com fulls de calendari, tan inútils,
quan han complert la tasca marcant dies.

Vull deixar l'amor i somnis i paraules
que durin més que jo al cor dels altres.

Jardí vivent, Joana Raspall

projecte

The white sails still fly seaward,
Seaward flying,
Unbroken wings.
(T.S. Eliot)

Pot no tenir res a veure el projecte
que fas de tu mateix i el tu mateix
que trobes cap d'uns anys. Començaràs
a comprovar: realitat i desig
són enemics. Es porten la contrària.
Què hi fa allò que volies de tu?
No compta ja el que t'imaginaves.
Compta només el resultat final:
qui ets, què fas i la fràgil volada
d'unes ales intactes.

Josefa Contijoch, Ales intactes (1996)

Solstici i Pleniluni

Una conjunció ben especial, una lluna pleníssima i rotunda com mai i un Sant Joan que aquí, a la costa central catalana no es rabeja amb la calor xafogosa d'altres vegades.

Molt bona revetlla!!

Xamais condescendas coa amargura

Nen un veu de tristeza

Tome abeiro nos teus ollos

Se os tempos veñen mal dados

Non deixes que a vella dama

Te recolla baixo a sombra do seu manto

Hai algo tan fermoso en ti mesma.

Aínda que por veces penses que todo

Deba permanecer a certa distancia

E se a estrada semella non ter fin

E non hai un hotel onde acougar

Recorda teu vello amigo

E o poema que un día escrebeu para ti

E procúrame naquel lugar

Onde unha fiestra se abre

Sobre os día que pasaron.

Miguel Mato Fondo, 'Dúas cancións de setembro', O Whiskey na barrica. 2004

Aproximació lliure

(Mai no condescendeixis amb l'amargor / ni un vel de tristesa / s'aixoplugui en els teus ulls

Si venen mal dades / no deixis que la vella dama / t'aculli sota l'ombra del seu mantell

Hi ha tanta bellesa en tu mateixa. Encara que de vegades pensis que tot / hagi de romandre a certa distància

I si la carretera semblés no tenir fi / i no hi ha un hotel on reposar / recorda el teu vell amic / i el poema que un dia va escriure per a tu / i cerca'm en aquell lloc / on una finestra s'obre / sobre els dies que van passar.)

What we need is here. Poemes pel solstici (3)

What we need is here

Geese appear high over us,
pass, and the sky closes. Abandon,
as in love or sleep, holds
them to their way, clear
in the ancient faith: what we need
is here. And we pray, not
for new earth or heaven, but to be
quiet in heart, and in eye,
clear. What we need is here.

Wendell Berry

 ----------

Les oques volen alt per sobre nostre,

passen, i el cel es tanca. La rauxa,

com en l’amor o el somni,

sosté, a la seva manera, pura

l’antiga fe. Allò que necessitem

és aquí. I preguem, no

per una nova terra o un nou cel, sinó per

romandre silents en el cor, i en la vista,

purs. Allò que necessitem és aquí.

(aproximació lliure, per qui la necessiti)

L'aufàbrega. Poemes pel solstici (2)

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.

Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.

Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,
escabellen les aufàbregues
perquè facin més olor.

L'aufàbrega escabellada
és un encenser violent
que llançant la flaire enlaire
augmenta l'encantament.

Quina olor més fresca i forta,
ara que els focs ja se'n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada de Llevant!

I en el matí d'aures blanes
l'aufàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar. 

                                                              Joan Maragall, El pas de l'any (1897)

Avui les fades i les bruixes s'estimen. Poemes pel solstici (1)

Avui, sabeu? Les fades i les bruixes s'estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs

i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.

Han ofert al no-res foc de cera d'abella

i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,

com la serp cargolada entorn de la pomera,

i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,

esbalaïda veig que vénen cap a mi

i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

Maria Mercè Marçal, Bruixa de dol (1979)

Bon estiu 2010

Sant Joan és temps de renovació, el foc purifica, i l'estiu, que encara ronseja, comença a treure el cap per la porta.

A mena de foc virtual, aquest bloc muda d'imatge, desig capriciós d'una tarda de juny.

Aquesta anotació és un convit al gaudi, a la festa, al descans, a la descoberta, a la il·lusió, la superació i l'esforç, malgré tout.

El poema, aquí sota.

Desencís

Documentals

Car sapiats per cert que les disposicions del
món que ara corren, molt són pitjors que hom no.n
poria expressar, e Déus farà en breu pus terribles
joís que hom no poria pensar ni aesmar.
Arnau de Vilanova

Has viscut plenament i dolorosament
en un temps i un país, has viscut en Europa
uns anys determinats. Ara passen pel·lícules,
documentals d'aquell temps, de tanta misèria.
S'esgarrifen els fills. ¿Sols hi havia la guerra,
les delacions, el tacte de colzes, sols la fam?
Oh sí, també hi havia, com la ceba que grilla,
un amor impensat per a tota la vida:
s'amagava en els cines, en les darreres files;
presumien, els jóvens, agafant-se del braç:
prudentment es soltaven en arribar a casa.
¿Els besos, els abraços? Oh sí, també n'hi havia,
com hi havia també un sentiment confús
de culpabilitat. I la barbaritat
de sobte es perpetrava, torpe, en un replanell.
Oh sí, tot era trist. Era alegre la vida.
Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.

Vicent Andrés Estellés

Bon estiu

.
És impúdic, l'enyor, confereix una estranya
complicitat a sentiments i objectes,
traça amb colors llampants perfils quasi oblidats
i de tot treu profit per abaltir i sotmetre.

Amb verds d'estiu t'ho dic, però em recorren
la sang i les paraules els primers
calfreds d'un hivern plàcid.
................................................................Mira, al lluny
sempre hi ha un punt en què blau i blau es confonen
tant en mar com en terra, més enllà
la llum adolla plenitud i força.

Qui crida a fer-se amb urc ni espera ni demana,
pensa el camí i el fa.
...............................................Així tota creixença.

Miquel Martí i Pol, Les clares paraules.

Serveixin les paraules d'en Miquel d'esperó per continuar endavant, per no esperar ni demanar, fer el camí i prou. De vegades se'ns encomana massa la necessitat d'esperar, de demanar, quan ja sabem que sempre és debades. De manera que molt bon estiu, que gaudiu i que ens retrobem a la tardor amb el camí pensat i nous projectes al sarró.

Pel solstici d'estiu, un poema

De dalt de tot del cel
els poblets en la nit semblen brasers encesos.
I perquè entra la vetlla brillen més els estels

s'acosten a terra i s'escalfen les mans
i el cos
..........i els peus
i li ofrenen la Óssa com un penell de flors:

Entremig la rosada
els dematins les cullen els pastors.

Joan Salvat-Papasseit, L'irradiador del port i les gavines

Un poema fresc i tendre que em transporta als dies a muntanya, les nits fosques i plenes d'estels i els matins humits de rosada i de fred.
Per desitjar molt bones vacances, molt bon estiu.

PS. No me n'oblido d'en Salvat-Papasseit, hi tornaré.