Sant Jordi 2016 (i 4)

ARBEQUINES DE L'AMOR

Ai, amor, si vols passar
per dessota l’oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l’herba del terrer!

 

Per dessota l’olivar,
amor, sí que hi passaré,
plenes d’olives i amor,
ai!, les butxaques del vent!

Fulles altes i petons,
pluja dins l’aire enramat,
arbequines de l’amor,
ai quin deix més amargant!

Ai quin deix més amargant
l’amor menut a la dent!
Les mans de seda del vent
em despullen l’olivar!

Maria Mercè Marçal, Sal oberta (1982) 

Un poema d'amor, de terra endins, amb regust de cançó popular, com tants altres de Maria Mercè Marçal, que us recomano sentiu en versió de Meritxell Gené. Una delícia... I, si no coneixeu na Meritxell Gené, si us plau, poseu-hi remei: www.meritxellgene.cat

Bon Nadal i Bon 2014...

En aquest tombant d'any tan esperançador d'una banda i tan reaccionari de l'altra, us regalo paraules de dues poetes amb majúscula, Olalla Cociña i Maria Mercè Marçal.

Que els seus mots ens encoratgin en el difícil dia a dia!

a que espreita

a alma feita corpo furaba o aire
e dos golpes da pel naceu un silencio orixinario

chorando, este mundo comezou a respirar

Olalla Cociña, aquí (intemperies), (2006)

(la que sotja // l'ànima feta cos foradava l'aire / i dels cops de la pell va néixer un silenci originari / plorant, aquest món va començar a respirar)

IV

CEL NEGRE

Per a l'Assumpta

L'esvoliac fa nit a la lluerna.
Però la pluja em diu que tens raó.
Té, partim-nos la poma en un racó
on no arribi el glaç de la galerna.

Arreu hi ha murs i torres de defensa
i al caire d'aquest cel manen destrals.
Hem travessat el torrent fosc per guals
marcats, amb peus menuts sense remença.

I a les palpentes hem topat l'escut.
Sabrem refer camins, pel viu de l'ordi?
Si no, no hi ha terme per al llagut

que encén tardors amb mots de llibertat.
La lluna nova, saps?, diu que et recordi
que el NO d'avui du un SÍ a l'altre costat.

Maria Mercè Marçal, Sense llops ni destrals, Bruixa de dol (1979)

Avui les fades i les bruixes s'estimen. Poemes pel solstici (1)

Avui, sabeu? Les fades i les bruixes s'estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs

i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.

Han ofert al no-res foc de cera d'abella

i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,

com la serp cargolada entorn de la pomera,

i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,

esbalaïda veig que vénen cap a mi

i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

Maria Mercè Marçal, Bruixa de dol (1979)

Sant Jordi

Company, mosseguem la vida!
Que l’amor ens ragi als llavis:
Farem un pacte de sang
quan lluna plena s’ablami!
Farem un pacte de sang,
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!
Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada.

Maria Mercè Marçal, Cau de Llunes

... això mateix, fem una bona mossegada a la vida.
Molt bon dia de roses, de llibres, de poemes, d'amors, de somriures...