Muchacho

Vinieras y te fueras dulcemente,
de otro camino
a otro camino. Verte,
y ya otra vez no verte.
Pasar por un puente a otro puente.
-El pie breve,
la luz vencida alegre-.

Muchacho que sería yo mirando
aguas abajo la corriente,
y en el espejo tu pasaje
fluir, desvanecerse.

Vicente Aleixandre, Ámbito (1928)

Gràcies a un comentari d'en Josep arran de l'aniversari de la mort de Luis Cernuda, he recordat aquest poema en concret, que en la meva adolescència vaig copiar en una llibreta on recollia aquells poemes que m'agradaven, em deien alguna cosa, em sobtaven... aquest l'he reconegut de seguida i he anat a comprovar-ho... (quants anys!) i ara, milers d'anys llum tecnològicament parlant (deu estar copiat cap al 1985) penjo una foto que acabo de fer amb el mòbil!

 

Adolescència

Adolescente fui en días idénticos a nubes

Luis Cernuda, Donde habite el olvido

Cernuda m'acompanya des que vaig començar a estudiar literatura espanyola contemporània, si fa no fa des de setè o vuitè de bàsica... en fa molt. El vaig recuperar a COU, amb la gran sort de tenir en Luis Maristany de professor.
Aquest vers encapçala un poema que, com deia fa poc a un bon amic, em sembla que descriu molt bé aquella percepció que tenim en anar creixent i adonar-nos que per anys que passin encara som la mateixa noia que anava a l'institut amb la carpeta ben agafada, que sortia de campaments amb el sarró ple d'il·lusions... n'hi ha molt més, és clar, però això ja ho descobrireu vosaltres.