Bon 2022

Si no podem mestrejar els anys per fer-ne
tot d'enfilalls de llum meravellada,
ni ens és donat deturar el temps i creure
que l'horitzó sempre ens serà propici,
pensem almenys la vida com un àmbit
de claretats possibles, i vivim-la
tan plenament que per força desvetlli
ressons inesperats i manifesti
tota la seva insòlita tendresa.

Miquel Martí i Pol, Dia Internacional del Voluntari -fragment- (1992)

Després de tant de temps d’emocions amunt i avall, espero que el 2022 sigui l’any que tornem a abraçar-nos. I si més no, que el vivim plenament com el poeta proclama.

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus una altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol, L'àmbit de tots els àmbits, 1980

Avui pensant en diumenge m'ha vingut al cap aquest poema que obre aquest llibre. També el trobareu al disc "I amb el somriure, la revolta", de Lluís Llach.

Per tots aquells, com en Miquel, que no hi són i que van lluitar per poder fer algun dia el que farem diumenge. Pels que encara no poden votar i ho desitgen a mans plenes, com la meva filla. I pels que vindran, i pels que ja hi som, votem el que votem, per tots, per tothom. 

Serem el vent, en un futur lluminós i possible.

 

Serem allò que vulguem ser

No tot és desar somnis pels calaixos

rodejats d’enemics o bé d’objectes

que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa

de cada instant i restablir la fonda

dimensió de tota cosa dita,

podem amb cada gest guanyar nous àmbits

i amb cada mot acréixer l’esperança.

Serem allò que vulguem ser.

                               Pels vidres

del ponent encrespat, la llum esclata

  

Miquel Martí i Pol, Primer llibre de Bloomsbury (1980-81)

Bon 2013 a tothom!!

 Recordeu que serem allò que vulguem ser, malgrat tot, no pas allò que voldran que siguem.

21 de desembre, solstici d'hivern...

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre'n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són, de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa,
que s'empara de tot, potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això, i a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s'ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol

Aquest poema és el que hem triat les meves companyes i jo per desitjar-nos un molt bon nadal i un bon any 2011... i jo no podia fer més que reproduir-lo aquí, per què havia de buscar-ne un altre???

Només una recomanació: llegeix-lo en veu alta...

Juliol de 2010

El solstici ja ha passat, però després d'ahir, crec que convé que el tinguem present. Per la independència, però també per la dignitat!

SOLSTICI
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol. L’Àmbit de tots els àmbits, 1980

Bon estiu

.
És impúdic, l'enyor, confereix una estranya
complicitat a sentiments i objectes,
traça amb colors llampants perfils quasi oblidats
i de tot treu profit per abaltir i sotmetre.

Amb verds d'estiu t'ho dic, però em recorren
la sang i les paraules els primers
calfreds d'un hivern plàcid.
................................................................Mira, al lluny
sempre hi ha un punt en què blau i blau es confonen
tant en mar com en terra, més enllà
la llum adolla plenitud i força.

Qui crida a fer-se amb urc ni espera ni demana,
pensa el camí i el fa.
...............................................Així tota creixença.

Miquel Martí i Pol, Les clares paraules.

Serveixin les paraules d'en Miquel d'esperó per continuar endavant, per no esperar ni demanar, fer el camí i prou. De vegades se'ns encomana massa la necessitat d'esperar, de demanar, quan ja sabem que sempre és debades. De manera que molt bon estiu, que gaudiu i que ens retrobem a la tardor amb el camí pensat i nous projectes al sarró.

Casualitats

Molt he estimat i molt estimo encara.

Miquel Martí i Pol, Estimada Marta

Estimada Marta va ser el primer llibre de Miquel Martí i Pol que vaig tenir.
Recordo que el vam treballar a 3r de BUP , i que el Juan i jo a l'examen vam fer el comentari sobre el mateix poema (el que comença amb aquest vers, justament) i a la professora, tot i les diferències entre un comentari i un altre, li va pujar la mosca al nas, per si havíem copiat.
Gairebé vint anys (vint anys!) després, el vaig dur a una altra classe en què parlàvem de llibres importants en la nostra vida. Casualitats de la vida, aquí va començar una història entranyable que encara perdura.