20 de juny del 2008

Dos


Estos días azules y este sol de la infancia

Antonio Machado, darrer vers
Diuen que quan va morir, l'Antonio Machado duia aquest vers anotat en un paper, a la cartera.
Machado també m'acompanya sovint. M'emociona, però, per sobre de tot, que trobessin un bocí de paper amb aquestes paraules... en el seu exili dolorós, amb la seva mare morta. No fa gaire vaig estar molt a prop de Cotlliure, i no vaig gosar acostar-m'hi. Ben al contrari, quan vaig visitar Sòria, fa alguns anys, em va agradar recórrer els espais machadians, però amb Cotlliure no he pogut. Darrerament i de nou, els temes al voltant de la guerra civil i les seves seqüeles m'estoven.

1 comentari:

Jordi ha dit...

Doncs jo sí que vaig passar per Cotlliure, més o menys a les mateixes dates. I segons com millor no haver-se acostat a la seva tomba...