Pel solstici d'estiu, un poema

De dalt de tot del cel
els poblets en la nit semblen brasers encesos.
I perquè entra la vetlla brillen més els estels

s'acosten a terra i s'escalfen les mans
i el cos
..........i els peus
i li ofrenen la Óssa com un penell de flors:

Entremig la rosada
els dematins les cullen els pastors.

Joan Salvat-Papasseit, L'irradiador del port i les gavines

Un poema fresc i tendre que em transporta als dies a muntanya, les nits fosques i plenes d'estels i els matins humits de rosada i de fred.
Per desitjar molt bones vacances, molt bon estiu.

PS. No me n'oblido d'en Salvat-Papasseit, hi tornaré.