Bon 2009

Li cal trobar un espai, la cambra pròpia,
amb desordre de llibres i papers
i els esborranys perduts per les ciutats.
Al fil de mitja vida, necessita
aprendre l'equilibri de l'acròbata:
el cos tensat a frec del precipici,
transeünt de tenebres cada volta
que es llença dins del buit, per enllaçar
un braç que, sap, l'espera a l'altre extrem.

Vinyet Panyella, Jardí d'ambre

Onze

Prendémola na soidade e facémola porque nos fai: periferia somos nós. Silencio. E na periferia non estamos nunca, sós.

Fran Alonso, Subversións

Potser sovint hem estat més perifèria que no pas ara. Potser més d'una vegada hem estat més sols que no pas ara. Restar a la perifèria, ser perifèria, ens atorga una visió oblíqua que no ens deixa mirar-nos el melic. Llàstima que encara hi hagi qui com que no se'n senten -dins la perifèria-, sigui per miopia, sigui per mandra, sigui per por, encara se'l miren una mica massa, el melic, tant que no els deixa veure el seu propi voltant. I encara ens estarem sols i a la perifèria i cada cop més pobres una bona temporada.

Tant de bo algun dia només siguem perifèria geogràficament parlant.

Deu

No badi, cregui'm, això dura poc. En un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres atònites.

Jesús Moncada, Calaveres atònites

La fugacitat de la vida. El temps passa volant... Jesús Moncada posa en boca del jutge Crònides aquesta afirmació tan aclaparadora. I amb això que cadascú s'apliqui el carpe diem amb la intensitat que consideri... o qui dia passa, any empeny.