És impúdic, l'enyor, confereix una estranya
complicitat a sentiments i objectes,
traça amb colors llampants perfils quasi oblidats
i de tot treu profit per abaltir i sotmetre.
Amb verds d'estiu t'ho dic, però em recorren
la sang i les paraules els primers
calfreds d'un hivern plàcid.
................................................................Mira, al lluny
sempre hi ha un punt en què blau i blau es confonen
tant en mar com en terra, més enllà
la llum adolla plenitud i força.
Qui crida a fer-se amb urc ni espera ni demana,
pensa el camí i el fa.
...............................................Així tota creixença.
Miquel Martí i Pol, Les clares paraules.
Serveixin les paraules d'en Miquel d'esperó per continuar endavant, per no esperar ni demanar, fer el camí i prou. De vegades se'ns encomana massa la necessitat d'esperar, de demanar, quan ja sabem que sempre és debades. De manera que molt bon estiu, que gaudiu i que ens retrobem a la tardor amb el camí pensat i nous projectes al sarró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada