Joan Barril
Vaig saber d'en Joan Barril a finals dels vuitanta, arxivant exemplars de El Món al Casal de Joves del meu barri. Després he anat trobant-me'l i enyorant-lo, recuperant-lo i llegint-lo d'una manera un pèl caòtica. He recomanat el seu Condició de pare a tort i a dret i sempre que puc escolto el seu Café de la República. Aquest text de l'estiu el vaig regalar als companys de feina fa ben bé 8 anys en un dinar de comiat abans de les vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada