Recordo quan llegia 1984, i només faltaven 2 anys per a la data fatídica... i res no va passar. Uns anys més tard... no molt més enllà, però, va ser 2001, una odisea del espacio i després, l'inevitable 2010, odisea dos...la resta no sabia ni que existís fins ara mateix que he fet una cerca... També recordo una sèrie de TV, Espacio 1999 que pronosticava desastres lunars, amb Martin Landau de protagonista... i per descomptat Blade runner, que vaig veure per primera vegada a l'esplai en un fi de curs del 85 o 86 i que va marcar molt la meva mirada al futur.
Vistes des del llindar del 2011 fan una mica de riure... tanta por amb el futur, i de moment, tot i que la tecnologia ha avançat, no hem arribat, ni de bon tros, a cap dels viatges espacials possibles (segurament per manca de pressupost, és cert) ni, encara, a les ciutats fosques i rúfoles tot i que, pensant-hi fredament, tot arribarà.
Sí que és cert, que la web 2.0 existeix, que si vols, pots viure més a la xarxa que no al carrer, que amb un telèfon pots fer fotos, vídeos, veure la cara de la persona amb qui parles, connectar-te a internet, a un GPS per saber on ets i on vas... i que per sort, la investigació compta amb més i més eines cada dia per avançar en l'atenció als malalts i la cura de les malalties així com en la descoberta de nous usos i nous materials...
Amb tot això vull dir només que el futur tan llunyà com semblava, és aquí, i com diu el poeta, no hi ha futur, tenim el present, i és això que cal viure... De manera que, gaudiu tant com sigueu capaços, que el futur ja ens encalçarà quan calgui...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada