21 d’octubre del 2013
Zebres a l'Àrtic
"Sentí la veu de l'Emili cridant-lo. Hagué de fixar-se en les cares per tal de descobrir-lo i, en aconseguir-ho amb penes i treballs, no es pogué estar de riure com tothom. Esgotats els uniformes d'hivern que, si bé no abrigaven gaire més que els d'estiu, eren d'un color més fosc i en donaven la il·lusió, els havien donat una mena de pijames ratllats, adobassats de tot arreu, massa estrets o massa amples, massa curts o massa llargs, que feien un contrast extravagant amb la neu cada vegada més abundosa.
-¡Quina pinta! -cridà l'Emili.
-La teva, la de tots. Zebres a l'Àrtic. Bona disfressa."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada