“Creativitat” és sinònim de “pensament divergent”, és a dir, capaç de trencar contínuament els esquemes de l’experiència. És creativa una ment que sempre treballa, que sempre es fa preguntes, que descobreix problemes allí on els altres hi troben respostes satisfactòries, que es troba a gust en les situacions fluides allí on els altres hi ensumen només perills, capaç de judicis autònoms i independents (fins i tot del pare, del mestre i de la societat), que rebutja el que és codificat, que remanipula objectes i conceptes sense deixar-se inhibir pels conformismes. Totes aquestes qualitats es manifesten en el procés creatiu. I aquest procés –escolteu! escolteu! – té un caràcter juganer. Sempre.
Gianni Rodari. Grammatica della fantasia. 1974
Traducció de Teresa Duran
Traducció de Teresa Duran
Darrerament he sentit moltes definicions de creativitat, però cap com aquesta, del gran mestre Rodari, la vaig descobrir llegint la seva gramàtica, un cant a la fantasia, a trencar esquemes, a travessar corrents contraris, que us recomano vivament.
Com també us recomano i regalo aquesta cançó d'en Feliu Ventura i Borja Penalba, per començar el 2017 que espero sigui un any lluminós.
QUE NO S'APAGUE LA LLUM
El que ens queda per fer
ho hem de fer entre els dos
amb la unitat de paraules i acords.
Que no s'apague la llum
que no vacil·le mai més
construïm un país de llums enceses.
Que no càpia més llum
i que peten els ploms
il·luminant la nit amb l'esperança.
Oblidem el passat
no pensem el futur
i deixem que el demà comence ara.
No podré mirar als ulls
als infants del meu lloc
si sé que no vaig fer el que calia.
És humil el meu cant
però hi ha moltes veus
que reclamen a crits que les escolten.
vivim, vivim somniant
empeny fins que algun dia siga realitat.
Feliu Ventura i Borja Penalba, Que no s'apague la llum.
(Barricades de paper, 2003)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada