Obrim els porticons de l'univers
i evoquem-nos al mar amb la barqueta
del pescador que té per guia el cel,
que clogui els ulls el dia que s'aferra
a l'ordre ja establert.
Vindrà primer la vida en la foscor
i just després la lluna més propera,
i ens parlarà, p'rò no ens ho dirà tot
perquè la ruta és encara secreta
i hem de reinventar el món.
Seurem en bancs que no seran enlloc,
farem servir colors amb nous matisos,
tindrem per tela el sol de quan s'ha post,
i escoltarem atents l'oracle ambigu
de bruixes i bruixots.
Res no serà com ens havien dit,
arriscant-nos al risc dels sense xarxa,
l'interrogant ens farà seguir el fil,
les respostes seran fora de mapa
i no ens caldrà permís.
Roc Casagran, L'amor fora de mapa. (2016)
L'amor fora de mapa no és un llibre de poemes. Bé, no és només (cal cursiva, el matís és important) un llibre de poemes. L'amor fora de mapa és una novel·la amb bells poemes com perles rares que en formen part; és un disc, on trobem aquests poemes en forma de cançó amb la música i la veu de na Mireia Vives i en Borja Penalba, tota una meravella. I també és un espectacle en forma de concert, que s'allargassa de vegades amb la veu i la presència d'en Roc Casagran. Dit d'una altra manera, o fent un símil amb el seu títol, és una obra fora de mapa, fora del mapa de les pàgines, de la frontera física del llibre i que depassa l'espai íntim que establim amb l'autor quan llegim.
Us convido a conèixer-la, a assaborir-la, a sentir-la, i si podeu, a viure-la en totes les seves formes.
I, ja que hi sou, no us perdéssiu la resta de petites meravelles que tots tres ens ofereixen, tota una descoberta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada