records

Consideras que toda lembranza é valiosa e sabes que o máis valioso dunha persoa, o máis delicado e achegado ao seu mundo íntimo, son os recordos.

Suso de Toro, Un home elegante

llegendes urbanes

Pódese ter medo da mentira? Eu téñoo.
    En todo caso, que é a verdade? Que é a mentira? Como distinguilas?
[...]
A diferenza entre a literatura e as lendas urbanas é que a literatura non pretende pasar por verdade pero as lendas urbanas si, queren facernos crer que o que se conta é certo.

                                Fran Alonso, "Diario dun escritor", dins de A curva da pantasma

Llegir Fran Alonso no deixa indiferent. Les seves històries tenen aquell punt de connexió directa amb la realitat que es trepitja, la que es viu als carrers, als barris, a peu de vida, i alhora aquell punt de lent d’augment externa que ens amplia l’objectiu i fa que ens fixem en personatges que passen desapercebuts per a la majoria de les mirades.

Com la Lola de Tortillas para os obreiros, personatge que anirem trobant al llarg de la seva obra, o com els joves protagonistes de les llegendes urbanes que reuneix A curva da pantasma (el revolt del fantasma). Històries que ens semblaran antigues, ja conegudes; històries increïbles, sempre sorprenents, històries justicieres, històries en definitiva que ens faran dubtar de la seva veracitat, i ens deixaran aquell pensament “… i si?”. 
Fets increïbles per a les lleis de la física i la raó que en mans de testimonis més o menys propers esdevenen reals, tangibles i que fins i tot modifiquen les creences. —tothom esborra el contacte de l’Izan, no fos cas…—
Fins i tot la veu narrativa, l’escriptor mateix se’ns adreça per explicar-nos-en una viscuda en primera persona. 
En fi, una posada al dia del gènere, llegendes urbanes dels nostres dies, amb la mirada oblíqua de l’autor que ens para davant algunes de les contradiccions i també de les xacres socials a què ens enfrontem avui dia. 

Agost del 23

del cel cauen pomes

I del cel van caure tres pomes, és un llibre deliciós, dolç, com de conte. Narra la vida, dura vida, dels habitants d'un poble armeni de les muntanyes, que passen una guerra, una esllavissada mortal, sequera, gana. pobresa... Una història de comunitat, de veïnatge, de condicions de vida dures, i també de segones oportunitats, amb un toc d'un delicat realisme màgic. Tota una descoberta!

Nariné Abgarian, I del cel van caure tres pomes

Febrer del 22

amistat

És això un amic, doncs? Algú amb qui compartir temps i paraules sense que cap dels dos vulgui aprofitar-se de l'altre? 

Joan-Lluís Lluís, Junil a les terres dels bàrbars

Junil és un regal. Una novel·la exquisida sobre un viatge espectacular; una història antiga, imperial, plena de detalls deliciosos i amb un fil conductor que la impregna: la literatura, la llengua, les llengües, la traducció, la poesia, l'escriptura... una altra novel·la d'en J-Ll excepcional, sorprenent, màgica...

Gener del 22

meravelles

Sovint tenim a l'abast dels dits petites meravelles que ens reconforten amb una satisfacció senzilla però curulla de vida, i no les sabem valorar i gaudir. La felicitat és allò que se'ns esmuny del cor quan ens omplim la testa de tempestes.

Jordi Cussà, El primer emperador i la reina lluna

Una novel·la sobre l'orient llunyà que en realitat és una reflexió al voltant de la corrupció, el poder, la cobdícia, el masclisme, la misogínia i que vol exalçar el pensament, l'estima, la bonhomia, el racionalisme... una joia literària immensa. Té a més, una capacitat d'abducció total, que em va fer anant ajornant la lectura per d'una banda assaborir-la lentament i per altra poder-la copsar de millor manera. 

celebritats

En una altra època a Amèrica les celebritats eren astronatutes i científics. Avui els nostres famosos són gent que no fa res i que es passa el dia fent-se fotos d'ells o del plat que s'han de menjar.

Joël Dicker, Els Baltimore

Les obres d'en Dicker són lleugeres, com culebrots del migdia. Massa senzilles i sovint com prefabricades,. Amb suspens i sorpresa final que ho desvetlla tot. Em va passar el mateix amb L'enigma de l'habitació 622 i suposo que si ara rellegís el seu primer llibre em passaria el mateix, tanta fama... en fi.

Per no ser tan negativa potser destacar com són d'importants les emocions i la manera com cadascú vivim les situacions. La importància de la gelosia, la comparació eterna entre germans, com arriben a ser de determinants aquelles coses, aquells fets que no sabem, que ens oculten, que ens obsedeixen, que sovint acaben en un drama que es podia haver evitat.

Novembre del 21

Els amants de Coney Island

Vaig llegir-lo al novembre de 2021. El llibre transcorre en una tarda d'amor furtiu entre dos amants que ho són des de fa anys i en què repassen una mica d'on venen, qui eren, qui són, i on assistim a l'evolució de la relació entre ells dos, i de cadascun d'ells amb el seu marit i muller, i amb la seva família, de quan eren petits. Una tarda que probablement és l´'ultima trobada, o potser no...

Més enllà de la història d'amor, de les vides grises i monòtones de tots dos, el llenguatge de les descripcions físiques i anímiques és molt viu i les imatges, sobretot de l'illa irlandesa d'on prové en Michael són d'un lirisme dur i penetrant que t'atrapa.

Dolorosa i recomanable.

Billy O'Callaghan, Els amants de Coney Island

els pares

Els pares no moren un dia. Se't van morint. Van deixant de ser el que eren. I tu fas petits dols, a l'espera del dol final. 

Albert Om, L'any que vaig marxar

Unes petites memòries sobre una estada a Aix-en-Provence per millorar el francès, just abans que les malalties dels pares el fessin dedicar-s'hi. Reflexions sobre l'aprenentatge de llengües, la vida quotidiana, les vides, els amics, els nou coneguts, els pares, la infantesa, la descoberta juvenil... M'agrada molt com escriu, i crec que per això també m'agrada com fa les entrevistes, en una mena de conversa que flueix sense que sembli un reguitzell de preguntes, l'ordre de les quals no s'altera, com tantes d'altres! I m'ha emocionat com descriu la decrepitud dels pares.

Juliol del 21

Douche a miña palabra

Pois ese é o lugar que habitan as persoas que len: un lugar alto, con vistas, que che permite ver moitas cousas porque non hi nada que cho tape.

Fran Alonso, Douche a miña palabra

En aquest llibre deliciós, Fran Alonso es despulla davant els lectors: per quina raó és escriptor, per a què serveix llegir, per què escriure en gallec, les paraules de la infantesa, les desigualtats... Tinc el llibre gairebé tot subratllat, per gravar-ho a foc a la consciència, per si mai en fuig. Un exercici necessari, una reflexió necessària en aquest món de mones

Juny de 2021

Solituds

Com podia ser que a l'era de la comunicació global, l'era en què totes les barreres culturals, lingüístiques, geogràfiques i econòmiques havien estat abatudes, aquell nou espai immens hagués fet néixer una multitud de solituds, una infinitat de solituds intercomunicades mútuament, sí, però des de la més absoluta soledat

Andrea Camilleri, La xarxa de protecció (2017)

Traducció de Pau Vidal

Quanta raó!

Si tens un fill, ensenya'l a ser lliure.
Encara que siga a costa teua.
En realitat,
    Haurà de ser a costa teua.

Joan Fuster

Abans de les cinc som a casa

La trobada d'unes llibretes manuscrites com a dietari al mercat de Sant Antoni obren una reflexió sobre el protagonista i alhora sobre el gènere: del baró de Maldà a Pla, dels arxius britànics de dietaris al recopilador de dietaris de l'època nazi...

Tot i que ho és a mi no em sembla tant una novel·la sinó el quadern de camp del comprador en la doble acció de resseguir i investigar la vida de l'Hilari i alhora de recerca d'estudis sobre dietaris, sobre el devenir dels objectes que acaben als Encants, sobre la memòria petita.

Albert Forns Canal, 2020

Gener de 2021