renúncies

Aquests dies he llegit la darrera (crec) novel·la d'Almudena Grandes. Una distopia sobre una futura dictadura populista que enganya la població, la controla i la subjuga, i, com sempre, amb unes elits privilegiades plenes de rics, empresaris, però també amb una figura que anomenen "despechados" (en català he trobat despitosos, però potser hi hauria un altre adjectiu millor), que esdevenen el veritable sottogoverno de nous rics privilegiats.
M'ha agradat molt. Almudena Grandes sap dosificar la trama, descriure personatges completament reals, rodons, complets encara que siguin simples figurants en algunes escenes. Una novel·la esperançadora i alhora enfortida pel sentiment de ser "poble", de què petites accions suposen sovint canvis molt més grans del que sembla. Un cant a la llibertat, a no adormir-se, a viure en comunitat.

¿Qué nos ha enseñado el coronavirus? [...] El coronavirus nos ha enseñado que es muy fácil confinar a la población de un país entero. Conseguir que sus ciudadanos renuncien voluntariamente a los derechos y las libertades que sus antepasados conquistaron con sangre en una lucha que duró siglos. Inundarlos de propaganda y noticias falsas en el grado óptimo para restringir su acceso a una información veraz. Desarmarlos, neutralizarlos, inmovilizarlos sin que duden ni por un instante de que su sacrificio es imprescindible para conseguir un bien superior.

Almudena Grandes, Todo va a mejorar. (2022)

Abril de 2025