Al país de l'olivera

ja tornem a ser al tombant de l'any, aquesta vegada vull convidar-vos a conèixer aquesta cançó i també aquesta petita meravella inspirada en ella.

Molt bon Nadal i un 2019 esperançador!

Al país de l'olivera hi ha un riu de paper unes galtes color terra i un somriure d'argent al país de les riberes hi ha un canyar sota els estels i un mural de fulles seques a l'ombra d'un taronger Al país de l'olivera Al país que dorm a l'era hi ha polsim de fruites velles bicicletes entre sèquies arracades de cireres al país de les teulades hi ha besos d'aigua llimó arrapades a les cames parotets a dins del cor Al país que dorm a l'era Al país de la infantesa hi ha il·lusions a les palpentes Al país que jo ara enyore hi guarde un tresor secret un lligam que mai no es trenca un amor que mai no es perd. Al país de cases blanques hi ha pins banyats en sal margallons entre baladres peus descalços dins el mar al país de les marines hi ha un sol roig a les vesprades catxirulos a les platges i uns dits pentinant onades Al país de cases blanques Al país de les rialles hi ha raïm a les porxades ametles i olives negres un arròs fet amb costelles al país de les costeres hi ha llaüts i guitarrons i la veu de les rondalles pessigant les emocions Al país de les rialles Al país de la infantesa hi ha il·lusions a les palpentes somnis dibuixats a l'aire promeses a les orelles Al país que jo ara enyore hi guarde un tresor secret un lligam que mai no es trenca un amor que mai no es perd

Xavi Sarrià

Dins l'àlbum Coratge, d'Obrint Pas (2011)

Bon Nadal, bon 2018

Confesso que fins fa dos dies no sabia què diria, en aquest post, ni tan sols si l'arribaria a publicar. Confesso que per a mi ha estat una tardor intensa, activa i alhora paralitzant, engrescadora i alhora depriment, i sé que ha estat així per a molta gent. 

Vull compartir amb vosaltres una cançó que parla d'esperança i desitjar-vos Bon Nadal, aquells que el celebreu, i molt Bon Any Nou 2018. Espero i confio que serà millor que aquest 2017.

OBRIU LES PORTES
"La música és el batec dels pobles
i amb nosaltres portem els seus camins.
Obriu totes les portes.
Benvinguts al cor de la terra"

He vist el cel cobert de plom
He vist ciutat desaparèixer com la pols.
He vist un mur furiós al mar, plorar la mare terra.

He recollit metralla al cor;
dels que han fugit des de les portes de l'horror.
Que cremi roig el foc d'un vers contra el foc de la guerra.

Pararem el temps,
hem vingut de lluny.
Del ventre de l'Orient,
dels camins perduts.

Paparem el temps,
canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel.
Benvinguts, Salam Aleikum.

Som tot allò que no té nom.
Som el demà de la tristesa i de la por.
Hi haurà un camí sota la nit, hi haurà esperança.

He vist la mort parlar d'amor.
He vist els pobles despertar en una cançó.
Mira'm als ulls, no estarem sols, un altre món esclata.

Pararem el temps,
hem vingut de lluny.
De, ventre de l'Orient,
dels camins perduts.

Paparem el temps,
canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel.
Benvinguts, Salam Aleikum.

"En la tierra hace falta personas que
construyan más y destruyan menos,
que prometan menos y resuelvan más,
que esperen recibir menos y dar más,
que digan mejor ahora que mañana."

Avui s'obriran totes les portes,
tots els camins en un instant.
Nua la nit al teu davant.
Avui trobaràs un mar en calma,
tots els records dels oblidats.
Nua la nit al teu davant.

Txarango, El cor de la Terra, 2017

Estiu

Un cal·ligrama - haiku que també podeu trobar al passeig del Born, a Barcelona

Entre poemes futuristes i poemes de pirates i mariners, també trobem aquesta petita joia.

Joan Salvat-Papasseit, L'irradiador del port i les gavines (1921)

I de nou, Sant Joan és aquí!

Perquè és nit de Sant Joan
hem encès una foguera.
La gent hi dansa a l'entorn,
se sent olor de ginesta
hi ha l'eco d'una cançó
que s'allarga a la verneda.
La flama, sonora, riu
talment un doll d'aigua fresca,
tan alta que no l'apaguen
amb els seus plors les estrelles.
És la nit de Sant Joan,
amiga, és la nit encesa
de corrandes i desig;
mira com la flama espessa
va prenent el fustot vell
i la fullaraca seca.
Dessobre el cant del cucut
i el respir de la verneda
i el tou relliscar del riu,
la teva veu i la meva. 

Tomàs Garcés

Un poema fresc per desitjar-vos una molt bona revetlla i una bona entrada d'estiu (tot i aquesta calorada).

I si voleu recordar o revisitar els d'altres solsticis d'estiu, cliqueu aquí i els tindreu tots ben endreçadets. Per part meva, si m'he de quedar amb algun ara per ara, és amb vint, perquè m'acompanya fa molts anys i perquè aquest estiu pren significat de manera plena. 

Estat de Malestar

Tot just acabo de penjar el darrer tuit de la sèrie #EstatdeMalestar que he anat compartint dia rere dia des del 8 de desembre. Estado de Malestar és un llibre que ha publicat Fran Alonso a túiter durant 140 dies, tants com caràcters pot tenir una piulada.
Des del 30 de novembre passat i fins el 18 d'abril, pel compte @Tw140poemas hem pogut descobrir, com ell mateix explica aquí, les diferents perspectives de la seva escriptura, sempre amb aquella mirada necessàriament obliqua, sorpresa de vegades, irònica sovint; però també tendra, observadora i fins i tot dura, dolorosa, corprenedora. La mirada que els lectors de Fran Alonso coneixem i esperem.
Ha estat una experiència diferent. Tot i que m'havia promès a mi mateixa que no traduiria més, els tuits d'Estado de Malestar em van agradar tant que no em vaig poder resistir a fer una primera traducció amb les primeres piulades i, un cop feta, la vaig compartir amb l'autor. Després de la resposta positiva d'en Fran, sempre tan generós i entusiasta, a la proposta de traducció i tenint en compte que es tractava de traduir a petites dosis diàries amb data final, vaig decidir que ho tiraria endavant.
Els tuits han quedat publicats així, com a resposta als originals amb la versió en català. Aquesta opció m'ha obligat a penjar-los en forma d'imatge per poder traspassar la barrera dels 140 caràcters, ja que calia afegir l'adreça perquè quedés registrat com a resposta, i perquè vam convenir que no els tindríem en compte. Ha estat en aquest temps que Twitter ha canviat la forma de presentar les respostes, però he optat per mantenir-hi la mateixa estructura tots 140 dies.
Tinc la gran sort que aquesta experiència ha anat de la mà de l'autor, a qui sempre he tingut al costat per resoldre qualsevol matís, per contrastar idees i conceptes, per compartir inquietuds sobretot tècniques ;-).
De fet, les traduccions no han estat diàries, sí la publicació de cada resposta, però val a dir que he anat concentrant la traducció en blocs, per manca de temps i per fer més operativa la traducció, optimitzant així cada cop que obria el Gran Xerais, que és un senyor diccionari! Fora bromes i com sempre, l'experiència de traduir és un esforç que no només apropa i facilita l'accés a una obra, també permet conèixer més i millor totes dues llengües a qui tradueix. Només em reca no haver pogut revisar més a fons les traduccions, el temps hi ha jugat força en contra, no cal dir-ho.
També els he penjat a Facebook, que he tingut obert al públic aquest temps, ja que en Fran també els ha publicat per aquesta via.
Avui toca el punt i final d'aquesta trobada diària amb Estat de Malestar, i només em resta donar les gràcies a Fran Alonso, i als que pacientment, heu anat llegint els poemes diaris. Espero que us hagi agradat poder llegir-los, que us hagin fet pensar, dibuixar un somriure o arrufar les celles. Per això, entre moltes altres coses, serveix la poesia.