11 d’abril del 2012

compte

moito coidado con organizar a historia da miña melancolía

Olalla Cociña, baleiro do nome, As Cervicais da memoria, 2005

La primera vegada que vaig sentir parlar de l'Olalla Cociña va ser en una conferència que va oferir Anxos Sumai a la UB. I fins avui, (quina vergonya, ho reconec) no m'havia decidit a llegir-ne res. He començat amb As cervicais da memoria (Les cervicals de la memòria) i aquest vers m'ha impactat des del seu cos de lletra atrinxerat per la llargada dels seus versos. La resta, una explosió de sentiments, derrota, erotisme, fragilitat, desamor, desig, paisatge(s)... encara m'hi endinso, però.