L'habitació fa pudor de tancat. és clar, tantes hores sense ventilar. Les flors, que tot just comencen a marcir-se, el greix de les espelmes, el baf dels dos mastins, i l'olor del que sigui que preparen a les cuines. La Francisca no es troba bé.
Roger Bastida. Passeig de Gràcia. Comanegra.
Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona 2026
Així comença un viatge per la història de tres famílies des de finals del XVIII fins a mitjan segle XX vinculades en algun moment o altre al Passeig de Gràcia.
Tres famílies representatives de la societat: una de noble vinculada a l’Hospitalet de Llobregat; una de burgesa amb la riquesa feta a les colònies i una de menestral, en una evolució que anirà en sentits diferents depenent de cadascuna; una en davallada, una altra que serà camaleònica i adaptada als temps i una altra que semblarà millorar però que acabarà gairebé com comença, en un tancament de cercle que et deixa amb mal gust de boca; hi ha fets que malauradament no canvien…!
Una novel·la que entrellaça fets i personatges històrics amb el devenir dels anys i alhora la vida quotidiana de cada moment històric en una passejada fugaç però que retrata cada època de manera àgil i molt il·lustradora sense oblidar fer esment de les injustícies, contradiccions i baixeses del món dels poderosos. Una mirada d’algú que a més d’escriure bé sap molt bé de què parla. Una novel·la que també és una crítica a la societat actual, a la tercera dècada del segle XXI; mitjançant un viatge en el temps que ens para al davant la forma com el turisme depredador ha canviat els costums gastronòmics i la manera de dir les coses, i de la mà d’un epíleg - manifest que no es rabeja en el món perdut de les vinyes i els camps de conreu (i la platja!!) de l’Hospitalet o els camps Elisis de Barcelona, sinó que denuncia l’especulació salvatge dels propietaris que ens ha dut a la situació de col·lapse que vivim, a la destrucció del patrimoni, la tova i ineficaç gestió dels governs-menjadora d’uns pocs i avança el que potser serà un esclat violent algun dia no gaire llunyà. La corda si la tibes massa, es pot trencar.
I com a hospitalenca m’ha agradat molt reconèixer la meva ciutat i alguns dels seus espais i veure-la figurar en una obra literària amb característiques que sorprendran a més d’un lector.
#lafinallegeix
