Cada família va suportar la condició de vençuts de guerra de manera diferent. N'hi va haver que la mantingueren amb orgull malgrat les represàlies; d'altres emmudiren per sempre més, fins i tot abraçaren la ideologia dels vencedors a manera de penitència; uns altres van sostenir la memòria a sota veu, com un secret de família, guardant un vell caliu que un dia o altre esperaven reviscolar. [...]
Després la "història" ens ha explicat els fets obviant els sentiments de qui la viviren. Però des de la fredor de les dades, des de la fal·laç neutralitat dels historiadors, no és possible arribar a entendre la realitat dels motius humans.
Toni Cucarella, Els camps dels vençuts (2002)
La vida quotidiana a la postguerra en la mirada i vivències d'un infant. L'escola, el carrer, els veïns, els camps, la família, la misèria...
#lafinallegeix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada