Sant Jordi 2010

LES GORGES
A Sant Martí del Canigó
la veu ressona que us esglaia.
Diu: Catalunya!
..............i la remor
sempre contesta:
Esclava a Espanya.
Si prens coratge
.............els ulls al cel
i alces el braç -- gest de venjança,
a Sant Martí sents una veu
i a cau d'orella:
També a França.

Vernet-les-Bains, 26 d'agost de 1923

Joan Salvat-Papasseit

Bon Any 2010

Tot cau, tot es desfà.
Aferrissadament
lluitem en mig de
tanta fam, de tants desastres.

Tanmateix, encara que sols
en tinguem un respir lleu,
quin goig el viure!

(* * *)

Nèctar d'alba de
somriures que serien
i no són; de records
que es dilueixen
en el temps.

I visc amb força
cada cop més,
el do de ser.
sense recança.

Montserrat Abelló, Memòria de tu i de mi

Aquest és el meu desig, que visqueu amb força, sense recança, mirant endavant. Que el 2010 sigui tan rodó com sembla que és!

Celso Emilio

Lingua proletaria do meu pobo
eu fáloa porque sí, porque me gosta
porque me peta e quero e dame a gaña
porque me sai de dentro, alá do fondo
dunha tristura aceda que me abrangue
ao ver tantos patufos desleigados,
pequenos mequetrefes sin raíces
que ao pór a garabata xa non saben
afirmarse no amor dos devanceiros,
falar a fala nai,
a fala dos abós que temos mortos,
e ser, co rostro erguido,
mariñeiros, labregos do lingoaxe,
remo i arado, proa e rella sempre.

Celso Emilio Ferreiro, Longa noite de pedra (1962)

Celso Emilio és el primer poeta gallec home que vaig conèixer. Recordo que tenia un llibre de lectures de literatura, a setè o vuitè de bàsica, que es deia Letra. Recorria tota la història de la literatura castellana i, al final, hi havia un petit recull d'autors i autores de les altres llengües oficials de l'estat, en castellà, per això, ara no penséssiu. De fet, no sé si hi havia representació basca, si la hi havia no la recordo. De catalana hi havia en Verdaguer i en Maragall, i de gallega, Rosalía i Celso Emilio. De Rosalía de Castro no recordo quin poema hi havia, suposo que algun que ja coneixia, perquè no el vaig transcriure. El de Celso Emilio era aquest, traduït al castellà per Basilio Losada (segons les meves notes a la llibreta on recollia els poemes que m'agradaven i em deien alguna cosa).
És una llàstima que encara sigui tan actual, que la longa noite de pedra sigui present de nou.

Anys més tard vaig saber que Celso Emilio va néixer a Celanova, a 30 kilòmetres escassos d'on va néixer el meu pare.

Estació de la vida

L'estiu no és una estació de l'any, sinó una estació de la vida. A l'estiu fem coses que no faríem a l'hivern. L'estiu és la gran estació igualadora. Ningú és allò que sembla. Es trenquen les normes i es travessen els límits. L'estiu no és al calendari, sinó als plecs més savis de l'ànima.

Joan Barril

Vaig saber d'en Joan Barril a finals dels vuitanta, arxivant exemplars de El Món al Casal de Joves del meu barri. Després he anat trobant-me'l i enyorant-lo, recuperant-lo i llegint-lo d'una manera un pèl caòtica. He recomanat el seu Condició de pare a tort i a dret i sempre que puc escolto el seu Café de la República. Aquest text de l'estiu el vaig regalar als companys de feina fa ben bé 8 anys en un dinar de comiat abans de les vacances.

Bon estiu

.
És impúdic, l'enyor, confereix una estranya
complicitat a sentiments i objectes,
traça amb colors llampants perfils quasi oblidats
i de tot treu profit per abaltir i sotmetre.

Amb verds d'estiu t'ho dic, però em recorren
la sang i les paraules els primers
calfreds d'un hivern plàcid.
................................................................Mira, al lluny
sempre hi ha un punt en què blau i blau es confonen
tant en mar com en terra, més enllà
la llum adolla plenitud i força.

Qui crida a fer-se amb urc ni espera ni demana,
pensa el camí i el fa.
...............................................Així tota creixença.

Miquel Martí i Pol, Les clares paraules.

Serveixin les paraules d'en Miquel d'esperó per continuar endavant, per no esperar ni demanar, fer el camí i prou. De vegades se'ns encomana massa la necessitat d'esperar, de demanar, quan ja sabem que sempre és debades. De manera que molt bon estiu, que gaudiu i que ens retrobem a la tardor amb el camí pensat i nous projectes al sarró.