Serem allò que vulguem ser

No tot és desar somnis pels calaixos

rodejats d’enemics o bé d’objectes

que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa

de cada instant i restablir la fonda

dimensió de tota cosa dita,

podem amb cada gest guanyar nous àmbits

i amb cada mot acréixer l’esperança.

Serem allò que vulguem ser.

                               Pels vidres

del ponent encrespat, la llum esclata

  

Miquel Martí i Pol, Primer llibre de Bloomsbury (1980-81)

Bon 2013 a tothom!!

 Recordeu que serem allò que vulguem ser, malgrat tot, no pas allò que voldran que siguem.

Nous temps, temps d'esperança

Diuen que el món s'acaba... però, s'acaba bé, com deia en Xavier Graset en aquell programa de ràdio?

Potser no és que el món s'acabi, ara bé, s'acaba una determinada manera de viure, una determinada manera d'estar, de benestar...
Aquests dies em persegueix la imatge comparada -no puc fer-hi més, però em visita contínuament-, dels inversors del 29 en fallida sobtada que es precipitaven daltabaix dels gratacels amb la dels desnonats que en ple desesper no troben més sortida que llençar-se al buit.
No hem après res... No han après res!!

I comença el 2013 amb esperances però també amb neguits... 

estranya terra

En tristícia e en languiment estava un home en estranya terra

Ramon Llull, Llibre de meravelles

No us trobeu plens de tristor, amb abatiment, com si estiguéssiu en un altre planeta, de vegades?? No teniu la sensació que de cop i volta no enteneu res, com si fóssim fora del món, una mica??
La nostra és una crisi d'abast global que afecta tothom, no pas com la que patia Llull, a París, que se sentia incomprès i deixat de banda, però aquesta frase amb què comença el vast Llibre de Meravelles sempre m'ha servit per fer més plàstica aquesta imatge de no entendre res i de tenir la sensació que ningú no t'entén, de sentir-me trista i abatuda alhora. I com Llull, tot i aquesta sensació, amb ganes de tirar endavant projectes i no defallir en l'intent.
Demà, 76 anys després d'un juliol per no oblidar, ens veiem als carrers #19J

Caríssim

No ens hem pas d'enganyar: l'honradesa és un luxe caríssim.

Joan Fuster, Judicis Finals (1960)

What we need is here. Poemes pel solstici (3)

What we need is here

Geese appear high over us,
pass, and the sky closes. Abandon,
as in love or sleep, holds
them to their way, clear
in the ancient faith: what we need
is here. And we pray, not
for new earth or heaven, but to be
quiet in heart, and in eye,
clear. What we need is here.

Wendell Berry

 ----------

Les oques volen alt per sobre nostre,

passen, i el cel es tanca. La rauxa,

com en l’amor o el somni,

sosté, a la seva manera, pura

l’antiga fe. Allò que necessitem

és aquí. I preguem, no

per una nova terra o un nou cel, sinó per

romandre silents en el cor, i en la vista,

purs. Allò que necessitem és aquí.

(aproximació lliure, per qui la necessiti)