Seguim, seguirem

Podem escollir un univers ètic, moral o estètic, per particular que siga, per allunyat que el tinguem de les conviccions generals, però no podem fer-ho amb el món que ens envolta. [...] Tothom hauria de tindre un recer, un refugi, un espai propi i exclusiu que et transporta al decorat que coneixem des que érem xiquets, com si convocant-nos evocàrem el desig de conservar el paisatge que entre tots hem ajudat a destruir, conscients o passius. Necessitem dies que ens aïllen dels dies que mai no voldríem viure. Acudim a ells amb la febril impaciència de perpetuar-los, amb la idea preconcebuda d'una felicitat ortopèdica. Són estades curtes en un paradís intermitent i per això mateix insubstituïbles.

Ferran Torrent, Un dinar un dia qualsevol. 2015

Per obligació, des que ha començat l'any he hagut de deixar la lectura que més m'agrada, la de ficció. Aquesta setmana, però, he necessitat tornar-hi, res m'aconsola més, encara que sigui una novel·la que retrata una realitat horrible com aquesta. Demà tornaré, a les lleis i els decrets, però avui, vull compartir aquest petit fragment, perquè en llegir-lo em reconec.
Manllevo el nom de l'entrada a Obrint Pas, sursum corda!

24 de febrer, aniversari del naixement de Rosalía de Castro

Daquelas que cantan as pombas e as frores
todos din que teñen alma de muller.
Pois eu que n'as canto, Virxe da Paloma,
¡ai!, ¿de que a terei?

Rosalía de Castro, Follas Novas, 1880

 

(Traducció lliure, per qui la necessiti)
D'aquelles que canten els coloms i les flors,
tots diuen que tenen ànima de dona.
I jo que no els canto, Santa Coloma,
¡ai!, de què la tindré?

 

Vaig fer servir aquest poema que obre Follas Novas com a regal del 8 de març fa uns quants anys. Follas Novas és un llibre dur, un retrat sense filtres, i aquest pòrtic és una mica un avís, vigileu, que jo no cantaré els coloms ni les flors..., vés a saber de què dec tenir l'ànima!
Una llàstima no tenir gaire obra traduïda al català d'aquesta gran poeta, d'aquesta escriptora amb majúscules.

Bon 2016

POEMA DE L'ALEGRIA

Amb tots els colors
faré una llaçada
i la guardaré
en capsa tancada.

Quan em llevi trista
qualsevol matí,
d'una tisorada
en prendré un bocí,
l'aixecaré enlaire
com una banderola!

... vindrà l'alegria
i no estaré mai sola.

Joana Raspall

Guardeu tots els colors del món com un petit tresor, sovint, amb una petita llambregada en tindrem prou per somriure i tirar endavant. 

Nadala dels refugiats

Camina que caminaràs.

A on el camí ens durà?

Siga on siga on ens duga
que siga lluny de la fam,
que siga lluny de les bombes,
que siga lluny de l'espant.

No hi ha, però, més que portes.
S'alcen murs al nostre pas.

Ja al cel no queden estrelles
que òbriguen els cors tancats.

Marc Granell

 Via @escriptorsAELC

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus una altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol, L'àmbit de tots els àmbits, 1980

Avui pensant en diumenge m'ha vingut al cap aquest poema que obre aquest llibre. També el trobareu al disc "I amb el somriure, la revolta", de Lluís Llach.

Per tots aquells, com en Miquel, que no hi són i que van lluitar per poder fer algun dia el que farem diumenge. Pels que encara no poden votar i ho desitgen a mans plenes, com la meva filla. I pels que vindran, i pels que ja hi som, votem el que votem, per tots, per tothom. 

Serem el vent, en un futur lluminós i possible.