LXVI
La pau demano de la mort, cansat
de veure el mèrit néixer nu al carrer,
i el pobre vergonyant embufonat
i feta burla, la més pura fe;
per baixesa, els honors fora de lloc,
forçada la virtut amb vilania,
la excel·lència de la llei tinguda en poc,
i els curts d'alè barrant tota energia;
l'art, a mans dels que manen, fet un mut,
i el talent sota la follia doctoral,
per neci i tonto ço que és franc tingut,
i el Bé criat de monsenyor el Mal!
Oh sí! Ja en fóra mort; sinó que em dol
de morir-me deixant mon amor sol.
William Shakespeare (1564-1616)
Traducció al català de Magí Morera i Galícia (1853-1927)
Aquest abril celebrem el 400 aniversari de la mort de William Shakespeare, a qui no cal presentar gaire, oi? Conegut per tothom i, alhora, el gran desconegut, ja que se sap ben poca cosa d'ell. Ara bé, qui vol saber-ne més quan tot allò que ens ha arribat és incommensurable, sorprenent, abismal...!?
Una part més desconeguda de la seva obra és la seva poesia; heus aquí un dels seus sonets d'amor, en una versió que vaig conèixer a classe de literatura catalana a la UB amb el professor Ramon Pla -quines classes, quins records!!-. A sota, la versió original, tot un repte pels traductors!
Tired with all these, for restful death I cry:
As, to behold desert a beggar born,
And needy nothing trimmed in jollity,
And purest faith unhappily forsworn,
And gilded honour shamefully misplaced,
And maiden virtue rudely strumpeted,
And right perfection wrongfully disgraced,
And strenght by limping sway disabled,
And art made tongue-tied by authority,
And folly, doctor-like, controlling skill,
And simple truth miscalled simplicity,
And captive good attending captain ill.
Tired with all these, from these would I be gone,
Save that to die I leave my love alone.
