Bona revetlla (i 2)

Fran Alonso, Poemas birollos para ler cos ollos (2016)

Fran Alonso ens torna a sorprendre amb un recull de poemes per a petits i grans amb un gran desplegament gràfic d'imatges i de jocs de paraules. Acabo de rebre el llibre i n'estic ben enganxada. De fet, amb cada plana podríem fer una làmina i penjar-la. N'hi ha de ben boniques i suggerents!

(La lluna llepa / el llenç llis / del cel / cada / nit)

 

Bona revetlla (1)

TALAIA

Atalaiem

la vida.

Ja s'acosta

el ritme

dels tambors

i la dansa

de rostres

sense espines.

Omple 

les avingudes,

i travessa

els portals.

Esclaten

els somriures,

perquè

el poble

camina.

I somiem

i despertem,

i ho fem tot

a la vegada.

Perquè

estimem

l'alegria,

i atalaiem

la vida.

Cesk Freixas, Alè de taronja sencera (2016)

Aquesta nit màgica, en què tot recomença, comparteixo amb vosaltres poemes encisadors, que he descobert fa poc, com aquest recull de poemes d'en Cesk Freixas, altament recomanable!
Molt bon estiu!!!!

Sant Jordi 2016 (i 4)

ARBEQUINES DE L'AMOR

Ai, amor, si vols passar
per dessota l’oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l’herba del terrer!

 

Per dessota l’olivar,
amor, sí que hi passaré,
plenes d’olives i amor,
ai!, les butxaques del vent!

Fulles altes i petons,
pluja dins l’aire enramat,
arbequines de l’amor,
ai quin deix més amargant!

Ai quin deix més amargant
l’amor menut a la dent!
Les mans de seda del vent
em despullen l’olivar!

Maria Mercè Marçal, Sal oberta (1982) 

Un poema d'amor, de terra endins, amb regust de cançó popular, com tants altres de Maria Mercè Marçal, que us recomano sentiu en versió de Meritxell Gené. Una delícia... I, si no coneixeu na Meritxell Gené, si us plau, poseu-hi remei: www.meritxellgene.cat

Sant Jordi 2016 (3)

El proper mes de juny farà 30 anys de la mort de Pere Quart (1899-1986), i en aquest temps de situacions vergonyants a l'altra banda del Mediterrani, que ens recorden l'èxode dels refugiats de la Guerra Civil, em sembla molt adient recordar el seu poema Corrandes d'exili, que parla de pèrdua, de guerra, de fugida, de nostàlgia...  i de recança.


Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra;
quatre pins, un bosc espès;
cinc quarteres, massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart, Corrandes d'exili, dins Saló de Tardor (1947)

Versió d'Ovidi Montllor

Versió i paraules de Lluís Llach sobre Pere Quart

Versió de Sílvia Pérez Cruz
Pere Quart recita Corrandes d'Exili, 1970

Sant Jordi 2016 (2)

També fa 400 anys aquest mes d'abril de la mort de Miguel de Cervantes (1547-1616), qui tampoc no necessita gaire presentació, com el seu personatge més conegut, el Quixot, que ha traspassat fronteres i llengües fa molt de temps. 
Ara, però, vull rescatar un petit fragment d'un entremès, El retablo de las maravillas, un fragment en què es parla dels poetes... 
Per cert, si no l'heu vist ni llegit, us el recomano, una petita joia!


"GOBERNADOR.-(...) ¿qué poetas se usan ahora en la corte, de fama y rumbo, especialmente de los llamados cómicos? (...)

CHIRINOS.- A lo que vuesa merced, señor Gobernador, me pregunta de los poetas, no le sabré responder, porque hay tantos que quitan el sol, y todos piensan que son famosos; los poetas cómicos son los ordinarios y siempre se usan, y así, no hay para qué nombrallos."

Miguel de Cervantes Saavedra, El retablo de las maravillas (1615)