Miguel Hernández

Tristes

Tristes guerras
si no es amor la empresa.

Tristes, tristes.

Tristes armas
si no son las palabras.

Tristes, tristes.

Tristes hombres
si no mueren de amores.

Tristes, tristes.

Miguel Hernández, Cancionero y romancero de ausencias (1938-1941)

27 anys sense Vicent Andrés Estellés

LXX

molt més que un temple, bastiria
amb les meues paraules, aspres i
humils, una marjada com aquelles

que vaig veure un dia a mallorca.
les pedres, sàviament organitzades,
amb una organització ben sòlida,
contribueixen a salvar de l'erosió
la terra batuda pels vents marins.

m'agradaria, amb una semblant assemblea
de pedres, preservar amb els meus mots
un idioma, un país, una forma de vida,
i que ningú no sapigués mai quin és el meu nom,

com tampoc hom no sap el nom de l'autor d'una marjada.

Vicent Andrés Estellés, Horacianes (1963-1970)

Lila clar

Que sigui vespre o nit o matinada,
que siguin carrerons sense fanals,
que sigui un descampat de fora vila,
que hi hagi cotxes grisos aparcats,
que tornis d'on et roti perquè ets lliure,
que vagis cap on sigui que tu vas,
que duguis un vestit o una bufanda
i aquell perfum (o no) que t'has triat,
que siguis nena o jove o ja madura,
que tot això no resulti important,
que puguis 'nar pel món tot fent la teva
i ho puguis fer portant el cap ben alt,
que mai ningú no et marqui els passos,
que allò més fosc es torni lila clar.

Roc Casagran, Direm nosaltres (2018)

Direm nosaltres és un poemari deliciós, actual, tendre i reivindicatiu, vital, embolcallat en una edició bonica, atractiva, que dona gust llegir. Com vaig dir quan es va publicar, "fer llibres no és només imprimir-los" i aquí es nota el bon fer d'autor i editor, cosa que és molt i molt d'agrair. Endinseu-vos ens els poemes, no us deixaran indiferents!

Al país de l'olivera

ja tornem a ser al tombant de l'any, aquesta vegada vull convidar-vos a conèixer aquesta cançó i també aquesta petita meravella inspirada en ella.

Molt bon Nadal i un 2019 esperançador!

Al país de l'olivera hi ha un riu de paper unes galtes color terra i un somriure d'argent al país de les riberes hi ha un canyar sota els estels i un mural de fulles seques a l'ombra d'un taronger Al país de l'olivera Al país que dorm a l'era hi ha polsim de fruites velles bicicletes entre sèquies arracades de cireres al país de les teulades hi ha besos d'aigua llimó arrapades a les cames parotets a dins del cor Al país que dorm a l'era Al país de la infantesa hi ha il·lusions a les palpentes Al país que jo ara enyore hi guarde un tresor secret un lligam que mai no es trenca un amor que mai no es perd. Al país de cases blanques hi ha pins banyats en sal margallons entre baladres peus descalços dins el mar al país de les marines hi ha un sol roig a les vesprades catxirulos a les platges i uns dits pentinant onades Al país de cases blanques Al país de les rialles hi ha raïm a les porxades ametles i olives negres un arròs fet amb costelles al país de les costeres hi ha llaüts i guitarrons i la veu de les rondalles pessigant les emocions Al país de les rialles Al país de la infantesa hi ha il·lusions a les palpentes somnis dibuixats a l'aire promeses a les orelles Al país que jo ara enyore hi guarde un tresor secret un lligam que mai no es trenca un amor que mai no es perd

Xavi Sarrià

Dins l'àlbum Coratge, d'Obrint Pas (2011)

Bon Nadal, bon 2018

Confesso que fins fa dos dies no sabia què diria, en aquest post, ni tan sols si l'arribaria a publicar. Confesso que per a mi ha estat una tardor intensa, activa i alhora paralitzant, engrescadora i alhora depriment, i sé que ha estat així per a molta gent. 

Vull compartir amb vosaltres una cançó que parla d'esperança i desitjar-vos Bon Nadal, aquells que el celebreu, i molt Bon Any Nou 2018. Espero i confio que serà millor que aquest 2017.

OBRIU LES PORTES
"La música és el batec dels pobles
i amb nosaltres portem els seus camins.
Obriu totes les portes.
Benvinguts al cor de la terra"

He vist el cel cobert de plom
He vist ciutat desaparèixer com la pols.
He vist un mur furiós al mar, plorar la mare terra.

He recollit metralla al cor;
dels que han fugit des de les portes de l'horror.
Que cremi roig el foc d'un vers contra el foc de la guerra.

Pararem el temps,
hem vingut de lluny.
Del ventre de l'Orient,
dels camins perduts.

Paparem el temps,
canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel.
Benvinguts, Salam Aleikum.

Som tot allò que no té nom.
Som el demà de la tristesa i de la por.
Hi haurà un camí sota la nit, hi haurà esperança.

He vist la mort parlar d'amor.
He vist els pobles despertar en una cançó.
Mira'm als ulls, no estarem sols, un altre món esclata.

Pararem el temps,
hem vingut de lluny.
De, ventre de l'Orient,
dels camins perduts.

Paparem el temps,
canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel.
Benvinguts, Salam Aleikum.

"En la tierra hace falta personas que
construyan más y destruyan menos,
que prometan menos y resuelvan más,
que esperen recibir menos y dar más,
que digan mejor ahora que mañana."

Avui s'obriran totes les portes,
tots els camins en un instant.
Nua la nit al teu davant.
Avui trobaràs un mar en calma,
tots els records dels oblidats.
Nua la nit al teu davant.

Txarango, El cor de la Terra, 2017