6 d’agost del 2025

meravelles

Sovint tenim a l'abast dels dits petites meravelles que ens reconforten amb una satisfacció senzilla però curulla de vida, i no les sabem valorar i gaudir. La felicitat és allò que se'ns esmuny del cor quan ens omplim la testa de tempestes.

Jordi Cussà, El primer emperador i la reina lluna

Una novel·la sobre l'orient llunyà que en realitat és una reflexió al voltant de la corrupció, el poder, la cobdícia, el masclisme, la misogínia i que vol exalçar el pensament, l'estima, la bonhomia, el racionalisme... una joia literària immensa. Té a més, una capacitat d'abducció total, que em va fer anant ajornant la lectura per d'una banda assaborir-la lentament i per altra poder-la copsar de millor manera. 

celebritats

En una altra època a Amèrica les celebritats eren astronatutes i científics. Avui els nostres famosos són gent que no fa res i que es passa el dia fent-se fotos d'ells o del plat que s'han de menjar.

Joël Dicker, Els Baltimore

Les obres d'en Dicker són lleugeres, com culebrots del migdia. Massa senzilles i sovint com prefabricades,. Amb suspens i sorpresa final que ho desvetlla tot. Em va passar el mateix amb L'enigma de l'habitació 622 i suposo que si ara rellegís el seu primer llibre em passaria el mateix, tanta fama... en fi.

Per no ser tan negativa potser destacar com són d'importants les emocions i la manera com cadascú vivim les situacions. La importància de la gelosia, la comparació eterna entre germans, com arriben a ser de determinants aquelles coses, aquells fets que no sabem, que ens oculten, que ens obsedeixen, que sovint acaben en un drama que es podia haver evitat.

Novembre del 21

Els amants de Coney Island

Vaig llegir-lo al novembre de 2021. El llibre transcorre en una tarda d'amor furtiu entre dos amants que ho són des de fa anys i en què repassen una mica d'on venen, qui eren, qui són, i on assistim a l'evolució de la relació entre ells dos, i de cadascun d'ells amb el seu marit i muller, i amb la seva família, de quan eren petits. Una tarda que probablement és l´'ultima trobada, o potser no...

Més enllà de la història d'amor, de les vides grises i monòtones de tots dos, el llenguatge de les descripcions físiques i anímiques és molt viu i les imatges, sobretot de l'illa irlandesa d'on prové en Michael, són d'un lirisme dur i penetrant que t'atrapa.

Dolorosa i recomanable.

Billy O'Callaghan, Els amants de Coney Island

els pares

Els pares no moren un dia. Se't van morint. Van deixant de ser el que eren. I tu fas petits dols, a l'espera del dol final. 

Albert Om, L'any que vaig marxar

Unes petites memòries sobre una estada a Aix-en-Provence per millorar el francès, just abans que les malalties dels pares el fessin dedicar-s'hi. Reflexions sobre l'aprenentatge de llengües, la vida quotidiana, les vides, els amics, els nou coneguts, els pares, la infantesa, la descoberta juvenil... M'agrada molt com escriu, i crec que per això també m'agrada com fa les entrevistes, en una mena de conversa que flueix sense que sembli un reguitzell de preguntes, l'ordre de les quals no s'altera, com tantes d'altres! I m'ha emocionat com descriu la decrepitud dels pares.

Juliol del 21

Douche a miña palabra

Pois ese é o lugar que habitan as persoas que len: un lugar alto, con vistas, que che permite ver moitas cousas porque non hi nada que cho tape.

Fran Alonso, Douche a miña palabra

En aquest llibre deliciós, Fran Alonso es despulla davant els lectors: per quina raó és escriptor, per a què serveix llegir, per què escriure en gallec, les paraules de la infantesa, les desigualtats... Tinc el llibre gairebé tot subratllat, per gravar-ho a foc a la consciència, per si mai en fuig. Un exercici necessari, una reflexió necessària en aquest món de mones

Juny de 2021