aniversari

Fa uns dies que s'ha complert el primer centenari del neixement de Màrius Torres (1910-1942)
Aquí, un poema seu que parla d'aniversari i que fa anys duia a mena de lema a la meva carpeta:

Aniversari
Que en els meus anys la joia recomenci
sense esborrar cap cicatriu de l'esperit.
O Pare de la nit, del mar i del silenci,
jo vull la pau -però no vull l'oblit.

Màrius Torres

Mas Blanc, 1 de setembre de 1942

 
A la Biblioteca Virtual Màrius Torres de la Universitat de Lleida trobareu tota la seva obra poètica així com altres documents, fins i tot la seva correspondència amb Joan Sales, del tot imprescindible, tal i com recomana Josep Benet a les seves memòries.

Juliol de 2010

El solstici ja ha passat, però després d'ahir, crec que convé que el tinguem present. Per la independència, però també per la dignitat!

SOLSTICI
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol. L’Àmbit de tots els àmbits, 1980

Bon estiu 2010

Sant Joan és temps de renovació, el foc purifica, i l'estiu, que encara ronseja, comença a treure el cap per la porta.

A mena de foc virtual, aquest bloc muda d'imatge, desig capriciós d'una tarda de juny.

Aquesta anotació és un convit al gaudi, a la festa, al descans, a la descoberta, a la il·lusió, la superació i l'esforç, malgré tout.

El poema, aquí sota.

Desencís

Documentals

Car sapiats per cert que les disposicions del
món que ara corren, molt són pitjors que hom no.n
poria expressar, e Déus farà en breu pus terribles
joís que hom no poria pensar ni aesmar.
Arnau de Vilanova

Has viscut plenament i dolorosament
en un temps i un país, has viscut en Europa
uns anys determinats. Ara passen pel·lícules,
documentals d'aquell temps, de tanta misèria.
S'esgarrifen els fills. ¿Sols hi havia la guerra,
les delacions, el tacte de colzes, sols la fam?
Oh sí, també hi havia, com la ceba que grilla,
un amor impensat per a tota la vida:
s'amagava en els cines, en les darreres files;
presumien, els jóvens, agafant-se del braç:
prudentment es soltaven en arribar a casa.
¿Els besos, els abraços? Oh sí, també n'hi havia,
com hi havia també un sentiment confús
de culpabilitat. I la barbaritat
de sobte es perpetrava, torpe, en un replanell.
Oh sí, tot era trist. Era alegre la vida.
Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.

Vicent Andrés Estellés

Sant Jordi 2010

LES GORGES
A Sant Martí del Canigó
la veu ressona que us esglaia.
Diu: Catalunya!
..............i la remor
sempre contesta:
Esclava a Espanya.
Si prens coratge
.............els ulls al cel
i alces el braç -- gest de venjança,
a Sant Martí sents una veu
i a cau d'orella:
També a França.

Vernet-les-Bains, 26 d'agost de 1923

Joan Salvat-Papasseit