Bon Nadal

Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que es vegi l'infinit!
en tota sa grandesa,
en tota sa dolcesa;
l'infinit sense vels,
més enllà de la Lluna i dels estels.

Joan Maragall

Bon 2022

Si no podem mestrejar els anys per fer-ne
tot d'enfilalls de llum meravellada,
ni ens és donat deturar el temps i creure
que l'horitzó sempre ens serà propici,
pensem almenys la vida com un àmbit
de claretats possibles, i vivim-la
tan plenament que per força desvetlli
ressons inesperats i manifesti
tota la seva insòlita tendresa.

Miquel Martí i Pol, Dia Internacional del Voluntari -fragment- (1992)

Després de tant de temps d’emocions amunt i avall, espero que el 2022 sigui l’any que tornem a abraçar-nos. I si més no, que el vivim plenament com el poeta proclama.

Mercè Rodoreda, encara

Aleshores em vaig treure la roba, la vaig deixar al peu d’un lledoner a tocar de la pedra del boig i abans de ficar- me a l’aigua vaig mirar ben bé el color que el cel hi deixava, i tota la llum que el sol hi posava ja era diferent perquè havia començat la primavera que naixia altra vegada després de viure sota terra i a dintre de les branques...

Mercè Rodoreda, La mort i la primavera

Així comença una de les novel·les més sorprenents de la literatura universal. En paraules de la seva editora, una novel·la sobre la sedició. Ficar-s’hi és caminar per terreny insegur, pantanós, amb els sentits alerta i el cor en un puny.

Miguel Hernández

Tristes

Tristes guerras
si no es amor la empresa.

Tristes, tristes.

Tristes armas
si no son las palabras.

Tristes, tristes.

Tristes hombres
si no mueren de amores.

Tristes, tristes.

Miguel Hernández, Cancionero y romancero de ausencias (1938-1941)

27 anys sense Vicent Andrés Estellés

LXX

molt més que un temple, bastiria
amb les meues paraules, aspres i
humils, una marjada com aquelles

que vaig veure un dia a mallorca.
les pedres, sàviament organitzades,
amb una organització ben sòlida,
contribueixen a salvar de l'erosió
la terra batuda pels vents marins.

m'agradaria, amb una semblant assemblea
de pedres, preservar amb els meus mots
un idioma, un país, una forma de vida,
i que ningú no sapigués mai quin és el meu nom,

com tampoc hom no sap el nom de l'autor d'una marjada.

Vicent Andrés Estellés, Horacianes (1963-1970)