empremtes

Tots hem perdut trossos de nosaltres. Tots estem fets de vivències i absències que ens han fet créixer, d'empremtes que duem impreses a la pell.

Xavi Sarrià, Totes les cançons parlen de tu

Abril de 2024. 10 anys de Sembra Llibres. 

records

Consideras que toda lembranza é valiosa e sabes que o máis valioso dunha persoa, o máis delicado e achegado ao seu mundo íntimo, son os recordos.

Suso de Toro, Un home elegante

Febrer del 2024

llegendes urbanes

Pódese ter medo da mentira? Eu téñoo.
    En todo caso, que é a verdade? Que é a mentira? Como distinguilas?
[...]
A diferenza entre a literatura e as lendas urbanas é que a literatura non pretende pasar por verdade pero as lendas urbanas si, queren facernos crer que o que se conta é certo.

                                Fran Alonso, "Diario dun escritor", dins de A curva da pantasma

Llegir Fran Alonso no deixa indiferent. Les seves històries tenen aquell punt de connexió directa amb la realitat que es trepitja, la que es viu als carrers, als barris, a peu de vida, i alhora aquell punt de lent d’augment externa que ens amplia l’objectiu i fa que ens fixem en personatges que passen desapercebuts per a la majoria de les mirades.

Com la Lola de Tortillas para os obreiros, personatge que anirem trobant al llarg de la seva obra, o com els joves protagonistes de les llegendes urbanes que reuneix A curva da pantasma (el revolt del fantasma). Històries que ens semblaran antigues, ja conegudes; històries increïbles, sempre sorprenents, històries justicieres, històries en definitiva que ens faran dubtar de la seva veracitat, i ens deixaran aquell pensament “… i si?”. 
Fets increïbles per a les lleis de la física i la raó que en mans de testimonis més o menys propers esdevenen reals, tangibles i que fins i tot modifiquen les creences. —tothom esborra el contacte de l’Izan, no fos cas…—
Fins i tot la veu narrativa, l’escriptor mateix se’ns adreça per explicar-nos-en una viscuda en primera persona. 
En fi, una posada al dia del gènere, llegendes urbanes dels nostres dies, amb la mirada oblíqua de l’autor que ens para davant algunes de les contradiccions i també de les xacres socials a què ens enfrontem avui dia. 

Agost del 23

del cel cauen pomes

I del cel van caure tres pomes, és un llibre deliciós, dolç, com de conte. Narra la vida, dura vida, dels habitants d'un poble armeni de les muntanyes, que passen una guerra, una esllavissada mortal, sequera, gana. pobresa... Una història de comunitat, de veïnatge, de condicions de vida dures, i també de segones oportunitats, amb un toc d'un delicat realisme màgic. Tota una descoberta!

Nariné Abgarian, I del cel van caure tres pomes

Febrer del 22

amistat

És això un amic, doncs? Algú amb qui compartir temps i paraules sense que cap dels dos vulgui aprofitar-se de l'altre? 

Joan-Lluís Lluís, Junil a les terres dels bàrbars

Junil és un regal. Una novel·la exquisida sobre un viatge espectacular; una història antiga, imperial, plena de detalls deliciosos i amb un fil conductor que la impregna: la literatura, la llengua, les llengües, la traducció, la poesia, l'escriptura... una altra novel·la d'en J-Ll excepcional, sorprenent, màgica...

Gener del 22